Breu Història de l'Odontologia i l'estomatologia.

Com tota ciència medica, l'odontologia va néixer com a resposta al dolor que els primers homes pugessin patir dins de les seves boques De fet s'han trobat marques a les dents dels cranis trobats a Atapuerca i que corresponen a l'espècie Homo antecessor, que va existir fa uns 700.000 milions d'anys Aquestes marques podrien haver estat produïdes, segons diuen els experts per eines en forma de punxa per tal d'extreure restes molestes de menjar a les dents, és a dir els primers escuradents de la història humana.

No va ser fins l'aparició de l'escriptura, que podem parlar dels pnmcrs estudis i coneixements mes o menys seriosos sobre els problemes bucals Concretament el prirner document existent sobre malalties dentals es troba en unes taules sumeries d'argila de fa uns 5000 anys abans de Crist. Però no és fins a l'època dels egipcis quan apareixen els primers dentistes El primer del que se'n té coneixement és l'egipci Hesi-Re, dentista del faraó Zoser 2800 anys abans de Crist. De fet en algunes pirámides egípcies s'han trobat inscripcions en Ies que es pot observar que els dentistes formaven part de l'equip de metges del faraó.

Posteriorment cap a l'any 400 a C, el metge grec Hipòcrites va descriure la funció i la seqüència de l'erupció de les dents. Al segle IV a.C Aristòtil també va investigar l'anatomia de les dents.

Tot I aquests avenços importants en el terreny de l'odontologia, no va ser fins al S XVI quan es va dedicar una obra exclusivament a l'odontologia, va ser el llibre escrit sobre dents, redactat per l'analomista italià Bartolomeo Eustachio l'any 1563. Fins al Renaixement, la pràctica dental es dividia en tres: els metges que curaven les malalties de la boca, els barbers o mercaders que extreien els queixals i els orfebres que feien implants d'or de les peces extretes o perdudes, però el personatge que va revolucionar l'odontologia i a qui es considera el pare de l'odontologia moderna va ser el francés Pierre Faucharuy. Amb la seva obra "El cirurgià dentista" escrita cl 1728, l'odontologia va començar el camí per arribar a ser considerada una branca científica de la medicina.

El segle XIX però, va ser el gran esclat de la medicina i naturalment

l'odontologia també es va veure beneficiada de grans avenços tecnològics de l'època com ara l'aplicació de l'anestesia que possibilitava una intervenció amb garanties. També es van poder identificar bacteris i altres agents patògens que actuaven a l'aparell bucal, l'aparició d'aparells especialitzats que permetien operar d'una forma més còmode i amb seguretat, entre d'altres avenços. Al 1838 es va crear la primera escola del món a Baltimore creada pel nord-americà Harris, i a aquest centre el van seguir al 1858 l'Escola Dental de Paris i al 1875 a Espanya el doctor Triviño va promoure la creació de la titulació de cirurgià dentista, tot seguint el model francès

A principis del S. XX, va aparèixer l'estomatologia, una especialitat que

agafava lots els coneixements pràctics de l'odontologia i els ampliava introduint coneixements mèdics. Així doncs l'odontologia, tot i que és una carrera diferent de la medicina, va ser finalment acceptada com a ciència mèdica, se l'havia apartat als inicis ja que no responia als entens mèdics i se la considerava més com una practica que no tenia gairebé cap perspectiva biològica ni científica. Per això l'odontologia va anar evolucionant perl seva banda, però l'aparició de l'estomalologia va ser el punt culminant dels avenços de l'odontologia, ja que a partir de llavors la prevenció o la curació de les patologies bucals podrien ser regulades amb els mateixos principis mèdics que s'apliquen a la resta de l'organisme

Juan Ramón Pla Llagostera