Karl Von Nägeli. El Genetista del Cromosoma.

Karl Wilhelm Von Nägeli, va néixer el 27 de Març de 1817 en Kilchberg (Suïssa)

Va començar la carrera de filosofia, però després es va inclinar cap a la botànica.

Es va graduar amb una tesis botànica, al 184O. La branca per la que Nägeli es va decantar, va ésser la de la investigació, principalment la de l'estudi microscòpic de plantes, on al 1842 va descobrir, observant les cèl·lules, els cromosomes.

Després de la graduació, va exercir d'ajudant com professor, i posteriorment, va ésser nombrat professor extraordinari, a la universitat de Zurich.

Entre les seves contribucions més importants a la ciència, va publicar una sèrie de treballs, entre ells, Mechanisch – physiologische Theorie der Abstammungslehre (1884) La fi de la seva vida, va ser l'11 de Maig de 1891, a Munich.

La definició biològica, va desenllaçar a principis del segle XX, amb el redescobriment, per Nägeli, de les lleis de Mendel: tant la cromatina (material microscòpic que porta la informació genètica dels organismes eucariotes i que està constituïda per ADN, glúcids, i proteïnes, anomenades histones. Aquest material es troba al nucli de les cèl·lules eucariotes i es visualitza com un conjunt de fils prims) com el cromosoma (petits cossos en forma de bastonets en què s'organitza la cromatina del nucli cel·lular durant les divisions cel·lulars; mitosis i meiosis) Aquests, constitueixen el material genètic organitzat.

Aquest descobriment va ser essencial per la ciència. A partir d'ell, es van anar fent més descobriments. Hugo de Vries, Carl Correns i Erick von Tschermak-Seysenegg, van associar els factors genètics o gens, amb els cromosomes. A partir d'això, Friedrich Miescher, el primer investigador que va aïllar l'ADN, va comprovar (mitjançant l'estudi de la composició química del pus) aïllant nuclis, que estaven formats per una única substància química molt homogènia, anomenada nucleina. Més tard, Richard Altmann, al 1889, va denominar àcid nucleic, al demostrar que la nucleina, tenia propietats àcides. Walther Flemming i Robert Feulgen, al 1882, van observar la divisió cel·lular per mitosis. August Weismann, poc després, al 1889, va relacionar els termes herència, i cromosomes, de manera teòrica, casi intuïtiva. Thomas Hunt Morgan, va realitzar els experiments, que avui en dia lliguen els trets genètics, amb el sexe. Calvin Bridges i Nettic Stevens, al 1912, van demostrar que els gens estan dins els cromosomes, i que es troben dispostos linealment al llarg del cromosoma. Al 1919, Phoebus Levene, va identificar que un nucleòtid, està format per una base, un glúcid i un fosfat, iniciant així, l'anàlisi molecular de l'ADN. I donant principi, a l'estudi de la genètica.

En resum, el descobriment del cromosoma, ha sigut important, degut a que gràcies a ell, hem descobert l'ADN, que porta dins seu, tota la informació genètica;els trets físics d'una persona, venen heretats genèticament (hereditariament) així com malalties, etc..

I això és un progrés per la humanitat, ja que futurament, podrem evitar que malalties progressin dins nostre (entre altres..)

Raquel Molina Muñoz, Meritxell Abàs Mares, Sergio Gallardo Perez