La Reproducció en els Tigres

Les úniques trobades entre tigres i tigreses es fan a l'época d'aparellament. Les tigreses poden ser fecundades diverses vegades l'any i llavors l'acoplament es pot produir en tot aquest temps. Però no obstant les femelles tenen una época en la que són més fèrtils, una época favorable que s'anomena punt del estre. Aquesta época varia en les femelles depenent de les zones. Les tigreses observades en captivitat tenen cicles d'estr que van dels 20 añs 30 dies i amb periodes de cel de 7 dies. Aquestes dades que han estat preses a partir de l'orina  de les femelles en captivitat ja que són imposibles de pendre a les que estan en estat salvatge. Però algunes observacions indirctes de ostrn que es produeixen variacions en els individus, con ara parelles que es mantenen més de set dies. Quan una femella entra en cèl, busca al mascle propietari del territori mitjançant les marques oloroses d'aquest a la vegada que el mascle fa el mateix amb les de les famelles quan detecta que estàn en cèl.

Si el tigre que té supremacía sobre la femella que està en cèl, no es troba en el moment, algun mascle veí s'aprofitarà aviat de la situació. Però nombroses vegades es dona que dos o més mascles lluiten per una mateixa femella. En aquest casos les confrontacions són inevitables. Aquestes baralles entre mascles tenen unes normes molt estrictes, quan s'enfronten han d'intimidar al rival amb totes les seves armes, com ara mirades amenaçants, temblors dels bigotis, exhibició dels ullals... Solen lluitar amb urpades fins que un dels dos es rendeix, cosa que demostra Mb el seu desinterès girant el cap a un costat. El tigre que té menys possibilitats de sortir victoriós no s'ha d'arriscar massa, ja que rep fortes ferides, aquestes podrien acabar amb la seva vida. No només per la gravetat d'aquestes, sino perquè poden impedir-li caçar, cosa que el deixa inmediatamement fora de lloc. Una vegada es troben el tigre i la tigresa, comença la conquesta d'aquest per part del mascle i els ritus d'acoplament.

Quan el mascle ha conquistat a la femella es fa la proposta d'acoplament que pot venir tant d'ell com de la femella. El tigre posa el morro sobre aquesta i ella li respòn fregant-se contra ell i emitint uns crits roncs als quals respòn el mascle com si fos uneco. La tigresa frota les vibrises contra les de la seva parlla i ella es rebolca pel sòl agitant les potes i oferint-se al mascle. S'estira al sòl  de panxa i amb un grunyit sord el mascle es posa a sobre d'ella imli pinza la pell del coll. Quan es produeix l'acoplament si la femella intenta fugir del mascle, aquest la subjecta mossegant-la i li pot causar greus ferides.

Acabada la còpula la femella es torna agresiva amb el mascle i aquest s'ha de posar en guàrdia. Com que la femella nomès està rceptiva uns quants dies el mascle romana amb ella durant tot aquest temps i la còpula es produeix diverses vegades al dia fins el punt que poden acoplar-se fins a 100 vegades en un període de dos dies.

Durant el temps que el mascle s'està amb la femella, la parella es queda al terrotori de la tigresa i tots dos comparteixen la vida, la caça, el menjar i fins i tot dormen l'un junt amb l'altre. Quan s'acaba l'idili el mascle es retira i la major part de les vegades es ca en busca d'una altre companya. Algunes vegades s'ha donat que el mascle es queda amb la femella durant tot el periode de gestació fins que neuxen els cadells, cosa que no agrada a la tigresa que s'ha de mantenir en alerta i amb desconfiança per la seguretat dels seus cadells fins que no s'en vagi el mascle.

Maria Rodríguez Sanz