sábado, 30 de diciembre de 2017
martes, 26 de diciembre de 2017
Les Xemeneies Hidrotermals
A les xemeneies hidrtermans o fumaroles, hi podem trobar una gran varietat d'espècies que augmenten considerablement amb el temps. Entre aquestes espècies hi trobem crancs, peixos, camarons, anèmones, bacteris, cucs tubícoles i altres.
L'Alvinella és sens dubte una de les espècies més afascinants, ja que arriba als 10 cm i poden aguantar temperatures molt elevades, d'uns 80 graus centígrads, vivint en tubs blancs als voltants de les xemeneies hidrotermals.
Per altra banda, els bacteris són molt importants a les xemeneies hidrotermans, ja que són una gran font d'alimentació per altres éssers, tot i que aquest s'alimenten principalment de metà entre altres reactius.
En una expedició al Golf de Mèxic, es va trobar un llac dins de l'oceà. El llac dintre de l'agua s'explica sabent que la superficie del llac era molt més densa que l'aigua que l'envolta, es a dir, el llac era molt més salt que la resta d'aigua. El que envoltava el llac no era sorra, sino milers de musclos els quals conteniend bactèries que s'alimentaven de l'aflorament de età de les roques i les quals produïen energia per el musclo... també es va trobar cucs ubícules els quals contenien bactèries que s'alimentaven de sulfur d'hidrogen.
En les zones on trobem xemeneies hidrotermals hi habiten unes bacteries quimiosintètiques les quals transformen la materia inorgànica en orgànica, una gran font d'alimentació d'aquestes bactèries és el metà. Aquestes bacteries oxiden nitrits i els transformen en nitrats, durant aquest procès s'alliberen ATP's (molècules energètiques). També es poden fer servir ferro, sulfur i hidrógen molecular. Hi ha èssers que tenen les bacteries incorporades a l'organisme els quals depenen d'elles, com exemple els cucs tubícoles.
En les zones de xemeneies hidrotermals també hi trobem éssers que s'alimenten de les bactèries anomeanades anteriorment, es poden alimnetar menjant altres bacteries o els productes que alliberen, normalment nitrats i sulfurs. En els sòls oceànica on hi predomina el fang, hi podem trobar foraminífers, els quals són éssers abisals que s'alimenten de bacteris.... com també podem trobar cogombres de mar, cnidaris... que es dediquen a menjar aquest fang i extreure'n les sustàncies de profit anomenades rosada submarina, que no és res més que la matèria orgànica en pols que cau de les capes superiors. DE vegades moren ésseers de gran mida, com les balenes, les quals van a parar al fons mari i és allà on esperen éssers com per exemple moluscs o serps abissals per menjar-se les restes.
Nacho Padró
L'Alvinella és sens dubte una de les espècies més afascinants, ja que arriba als 10 cm i poden aguantar temperatures molt elevades, d'uns 80 graus centígrads, vivint en tubs blancs als voltants de les xemeneies hidrotermals.
Per altra banda, els bacteris són molt importants a les xemeneies hidrotermans, ja que són una gran font d'alimentació per altres éssers, tot i que aquest s'alimenten principalment de metà entre altres reactius.
En una expedició al Golf de Mèxic, es va trobar un llac dins de l'oceà. El llac dintre de l'agua s'explica sabent que la superficie del llac era molt més densa que l'aigua que l'envolta, es a dir, el llac era molt més salt que la resta d'aigua. El que envoltava el llac no era sorra, sino milers de musclos els quals conteniend bactèries que s'alimentaven de l'aflorament de età de les roques i les quals produïen energia per el musclo... també es va trobar cucs ubícules els quals contenien bactèries que s'alimentaven de sulfur d'hidrogen.
En les zones on trobem xemeneies hidrotermals hi habiten unes bacteries quimiosintètiques les quals transformen la materia inorgànica en orgànica, una gran font d'alimentació d'aquestes bactèries és el metà. Aquestes bacteries oxiden nitrits i els transformen en nitrats, durant aquest procès s'alliberen ATP's (molècules energètiques). També es poden fer servir ferro, sulfur i hidrógen molecular. Hi ha èssers que tenen les bacteries incorporades a l'organisme els quals depenen d'elles, com exemple els cucs tubícoles.
En les zones de xemeneies hidrotermals també hi trobem éssers que s'alimenten de les bactèries anomeanades anteriorment, es poden alimnetar menjant altres bacteries o els productes que alliberen, normalment nitrats i sulfurs. En els sòls oceànica on hi predomina el fang, hi podem trobar foraminífers, els quals són éssers abisals que s'alimenten de bacteris.... com també podem trobar cogombres de mar, cnidaris... que es dediquen a menjar aquest fang i extreure'n les sustàncies de profit anomenades rosada submarina, que no és res més que la matèria orgànica en pols que cau de les capes superiors. DE vegades moren ésseers de gran mida, com les balenes, les quals van a parar al fons mari i és allà on esperen éssers com per exemple moluscs o serps abissals per menjar-se les restes.
Nacho Padró
sábado, 23 de diciembre de 2017
domingo, 17 de diciembre de 2017
Las Plantas Insectívoras
También llamadas Carnívoras, son plantas fotosintéticas con limitaciones de crecimiento por falta de nitrógeno y fósforo debido a que crecen en terrenos pantanosos pobres en esos nutrientes por lo que necesitan capturar insectos que les suministren lo que les fakta. Presentan 3 casos generales:
- El género Drosera tiene un sistema pasivo de captura (por glándulas pegadizas) y digestión externa de las partes más blandas que són las que absorben
- Los géneros Sarracenia y Nepenthes que presentan un cambio morfológico de sus hojas al estar en ambientes húmedos, cogiendo estas la forma de una jarra cerosa por donde resbalan los insectos hasta el agua de su interior, donde son digeridos
 |
- La Dioniea muscipula con hojas abiertas con pelos sensitivos en los haces por lo que sienten la presión de los insectos que provocan el cierre o plegamiento instantáneo atrapándolos.
Nacho Padró
martes, 12 de diciembre de 2017
domingo, 10 de diciembre de 2017
La Nutria (Lutra lutra)
Una de las peculiaridades de este mamífero es que, al contrario que la mayoria de los animales, puede criar en cualquiera de los periodos del año.
Pra traer al mundo a sus crías, este carnívoro utiliza como refugio cuevas, troncos y grandes zarzales que encuentra en las orillas de rios y lagos. Como es lógico, procura esconderse en los tramos menos frecuentados de las márgenes. A lo que suma, como medida de precaución, su actividad casi exclusivamente nocturna.
En las guaridas, que suelen tener varias entradas, una de ellas a menudo subacuática, la nutria pare dos o tres cachorros. A veces, cuatro o cinco. Los recién nacidos maman aproximadamente durante dos mees; sin embargo, permanecen con su madre al menos otros cuatro o cinco meses más. Tienen mucho que aprender.
Nacho Padró
Pra traer al mundo a sus crías, este carnívoro utiliza como refugio cuevas, troncos y grandes zarzales que encuentra en las orillas de rios y lagos. Como es lógico, procura esconderse en los tramos menos frecuentados de las márgenes. A lo que suma, como medida de precaución, su actividad casi exclusivamente nocturna.
En las guaridas, que suelen tener varias entradas, una de ellas a menudo subacuática, la nutria pare dos o tres cachorros. A veces, cuatro o cinco. Los recién nacidos maman aproximadamente durante dos mees; sin embargo, permanecen con su madre al menos otros cuatro o cinco meses más. Tienen mucho que aprender.
Nacho Padró
Las Gaviotas
Las gaviotas pueden ser consideradas como las aves que mejor uso hacen de las corrientes del viento de la costa. És es una de las claves de su éxito, que se traduce en el cosmopolitismo absoluto. Encontraremos gaviotas en todos los mares del mundo, en todos los grandes lagos y ríos, en incluso en todas las latitudes: desde cerca de los polos hasta el ecuador. Muy pocas familias de seres vivos lo han logrado de tal manera.
Las gaviotas llenan los paisajes costeros,. Son aves permanentes en puertos, ciudades del litoral e incluso en lagunas y corrientes fluviales del interior. Algunas especies son capaces de adentrarse hasta el corazón de los continentes durante el invierno. Por ejemplo, varias decenas de miles de gaviotas reidoras pasan los meses fríos en las inmediaciones de Madrid. Son omnívoras y el actual auge de algunas especies se explica por su capacidad para comer basura doméstica. Todas las gaviotas nos pueden parecer iguales, pero no sólo tienen diferentes tamaños, también tienen costumbres diferentes. Un mínimo de doce especies pueden ser vistas en nuestras cosas y aguas dulces. Unas resultan familiares por su extraordinaria abundancia. Otras, por el contrario, son escasas o muy localizadas. Entre las últimas destacan las Tridáctilas, Picofina y Audouin.
Nacho Padró
Las gaviotas llenan los paisajes costeros,. Son aves permanentes en puertos, ciudades del litoral e incluso en lagunas y corrientes fluviales del interior. Algunas especies son capaces de adentrarse hasta el corazón de los continentes durante el invierno. Por ejemplo, varias decenas de miles de gaviotas reidoras pasan los meses fríos en las inmediaciones de Madrid. Son omnívoras y el actual auge de algunas especies se explica por su capacidad para comer basura doméstica. Todas las gaviotas nos pueden parecer iguales, pero no sólo tienen diferentes tamaños, también tienen costumbres diferentes. Un mínimo de doce especies pueden ser vistas en nuestras cosas y aguas dulces. Unas resultan familiares por su extraordinaria abundancia. Otras, por el contrario, son escasas o muy localizadas. Entre las últimas destacan las Tridáctilas, Picofina y Audouin.
Nacho Padró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)