Tigres i territoris

Els tigres porten una vida solitària i nocturna. Encara que no busquen companyia, tampoc no mostren agresivitat amb ells.
Només en les reserves, on els espais son nés reduits, algunes vegades es poden observar dos exemplars que es disputen una presa o un tris de territori. Quan hi ha una trobada d'aquest tipus, les quals gairebé sempre són casuals, els tigres es comuniquen emetent sons, i através de senyals de reconeixement, com ara la posició de les orelles, el redreçament del cap, l'arqueig de la columna, segons aquesta disputa sigui més o menys conflictiva.
Les grans baralles no afavoreixen de cap manera ja que no es poden perpetre el luxe de cobrar-se grans ferides perquè els seria perjudicial. Per això contades vegades lluiten i quasi sempre que ho fan es per una femella.
El tigre és el segon gran depredador depès de l¡òs. Cada exemplar, per tal de sobreviure en bones condiions, necessita un tros de teritori que pugui mantenir, cuidar i amb el qual abastar-se de les seves necesitats sense esgotar els recursos de l'espai en el que es desenvolupa. Aquest territori és diferent en mascles i femelles i no només d'això, sino de la zona a ocupar, de la vegetació, del clima, la biomassa, les preses.... El territori del mascle és sempre superior al de la femella, variant aquest de manera notable segons la zona. En llocs on hi ha vegetació, on abunda la caça, com ara les selves i sabanes herbàcees, el territori del mascle pot ocupar 60 Km2, i el de la femella uns 30.
En canvi quan es tracta de zones on la caça és més escasa, com ara en alguns boscos, un sol mascle pot abarcar uns 900 km2 i les femelles uns 250. Per tal de salvaguardar el seu territori de possibles intrusos que vulguin apropiar-se d'ell tant els mascles com les femelles i durant tot l'any fan un gran desplegament de senyals visuals i olfactives que indiquen la seva persència.Aquest senyals, que delimiten fortament els territoris, consisteixen en orina mesclada amb secrecions que produeixen les glàndules anals (que escampan pels límits dels territoris i a poder ser en llocs on es detecti bé la olor, com ara les pedres, arbustos o arbres), depositen defecacions al sòl i amb les potes devanteres xarpen els arbres com a senyal visual molt forta. Aquest és un dels seus costums. Una vegad es van observar marques d'aquests animal a uns 2 metres d'alçada.
Les marques oloroses desapareixen smb facilitât a causa de la pluja i d'altres condicions i han de ser remarcades contínuament. Cada exemplar anirà recorrent poc a poc i cada nit els dominis i reforçant les marques ja que la importància d'aquestes és fonamental.
Un estudi fet al Nepal va demostrar que quan els tigres que van deixar de revisaar els terrioris per mort o altres causes, els seus territoris van ser ocupats per altres individuos ràpidament.


Maria Rodriguez Sanz

EXPERIMENTO: Atravesar Patata con cañita

¿Puede una simple cañita atravesar una patata cruda? ¿Cómo lograrlo? A continuación te enseñaremos los pasos a seguir. ¡Toma nota de los materiales que necesitarás para llevar a cabo este divertido experimento!: Necesitas sólo una patata y una cañita.

En primer lugar, deberás tomar las pajillas o sorbetes y dejarlas a tu alcance. Ahora, será necesario tomar la patata y colocarla sobre la mesa o una superficie resistente y plana.

Sostén la papa firmemente con una mano y con la otra toma una cañita.  Luego, con la cañita ya en tu mano, da un golpe rápido y fuerte en dirección a la patata.

Realiza los intentos que creas necesarios para lograr atravesarla.

Si aún no puedes lograrlo, toma otro sorbete y cubre su orificio superior con uno de tus dedos –esto impedirá que pase el aire, creando una columna de aire de mayor presión dentro de la pajilla y aumentando su resistencia.

Asimismo, para lograr que el sorbete atraviese la patata prueba realizando un movimiento más rápido y fuerte. ¡Cuando lo logres no lo podrás creer! Verás como un sorbete tan frágil se convierte en un elemento firme y muy estable.

El motivo ya está explicado, al cerrar la salida de aire, aumenta la presión del golpe y el área de impacto es mayor, con lo que la fuerza (F=m*a) se hace más intensa.

Aquí teneis como fue

Nacho Padró

El ENIGMA de los Números Primos

Los nueve primeros números naturales han sido ordenados de la siguiente forma:

1, 8, 7, 4, 5, 6, 3, 2, 9

¿Qué criterio se ha seguido ? 

Descripció del Tigre

El tigre va ser classificat en el génere panthera en el aegle XIX, amb els estudis comparatius  del naturalista britànic Owen. Abans era classificat en el génere felis, però a partir d'aquestes investigacions es va descobrir que l'os hioides estava ossificat de manera impefecta i substituida per un llarg lligament elàstic que li permet moviments molt més amplis de la laringe i un volum vocal major, no com en el cas del génere felis que està constituit per una sèries d'ossos curts units l'un darrere de l'altre.

La pell del tigre llistada verticalment al llom i als flancs, varía el seu color del lleonat fins al rogenc. Presenta a més zones de color blanc o marfil al ventre, a l'interior de les potes, al coll i als pavellons auriculars. Aquest pelatge li aporta un camuflatge fantàstic.

Encara que recorre grans distàncies està força més adaptat al salt que a la carrera de manera que pot fe salts de 4 metres amb facilitat o de 10 si el terreny és una mica inclinat. És a més un excelent nedador.

El tigre té uns ulls saltons i les pupiles rodones, el seu camp visual es força ampli.les pupiles estan provistes d'una àmplia capa de cél.lules refractores que li donen també una bona visió nocturna. A la nit, segons la seva posició enfront la llum, aquesta varia del vermell ataronjat (ull enfrontat amb la font de llum) fins al blau verdós (si rep la llum lateralment).

Tant els ullals superiors com els inferiors estan dotats d'una longitud aproximada d'uns 7'5 cm, que es fiquen al coll de la víctima provocant-li la mort.

També tenen unes vibrises sensibles als obstacles que li permeten tenir la mirada fixa en la seva presa mentre s'apropa a ella.

Per últim destacar que poseeix les ungles més llargues de tots els fèlids.Aquestes són retràctils com les dels gats gràcies a un joc de lligaments i tendons, les pot treure i ficar dins d'una beina protectora.

María Rodriguez Sanz

Els Origens del Tigre

Els primers indicis del tigre que s'assemblaven força a ell els situem al pleistocè, fa aproximadament uns 1,6 milions d'anys. Pertany a la subdivisió de l'època quaternaria.  Igual que a la resta del món, a l'Asia i sobretot a Sibèria, les fortes glaciacions van arrasar durant aquesta era. Almenys tres glaciacions van batre aquesta zona, la del Elster que correspon amb la de Minster i la de Saale, que correspon amb la de Ris i per últim Weischsel, que fa referència a la glaciació de Würm. Abans de les glaciacions de començaments del quaternari, es parla d'uns fòssils trobats per Europa, Amèrica, Asia i Àfrica que fan referència al Machairodus.

Aquesta espècie és la coneguda com tigre de les dents de sable. Tenien un coll força curt, que estaba capacitat per acomodar els forts músculs mandibulars que li permetien arrosegar les preses i donaven lloc a les dents. Tenien sis incisius, dos canins i quatre queixals a cada mandíbula. El que més destacaba eren els seus canins, que els sobrepasaveb un 20 cm per sota de la mandíbula inferior.

Amb l'arribada de les primeres glaciacions, on el Machairodushavia desaparegut, diuen que per donar lloc al Smilodon, un altre avantpassar del tigre molt semblant a ell i del que s'han descobert fòssils en coves de l'Artic. Posseia també uns ullals de diverses decenes de longitud, regnava un clima propi de la tundra, replet de salzes, falgueres, i figueres, petits propis d'un clima fred, junt amb les espècies de elefants, com ara el Elephas planifrons, mamuts, rinoceronts, rens, bisonts, i certes aus com el gall fer i pingüins.

Aquest clima tan fred va anar empenyent a les diferents espècies a desplaçar-se cap a les regions més clàlides. La majoria dels tigres van seguir la migració de les seves preses. Els únics que van quedar-se on abans són els denominats ara tigres de Sibèria. Cosa que va donar  les diferents subespècies que coneixem ara. La ruta del sur va portar als tigres migrants cap a les selves tropicals del sud-est asiàtic, fins Mnaxuúria, Corea del Sud, China i Vietnam. La ruta de l'oest va conduir el tigre fins Turquia, passant pel Caucas, Persia i Afganistàn.

Maria Rodríguez Sanz

Experiment: Fem Art amb la Llet

Els materials necessaris per fer aquest experiment són un plat fons, llet sencera, colorants alimentaris (líquids hidrosolubles) dels que podem trobar fàcilment en qualsevol supermercat (solen estar ubicats amb els productes de rebosteria, ja que s’utilitzen per decorar pastissos, galetes, etc.), aigua, bastonets de les orelles i sabó (líquid màgic). 

El material de la práctica

Procediment

1. Es deixen caure molt suaument diverses gotes de colorant, si pot ser de colors diferents sobre un recipient amb llet sencera. Les gotes queden concentrades i no es dissolen completament en la llet.
   
2. A continuació toquem el centre del recipient amb un costat del bastonet (un en el què només hi hagi el cotó). No succeeix res.
   
3. Tot seguit,mullem l’altre costat del bastonet amb líquid màgic (sabó) i ho tornem a provar. Observem com els colors s’allunyen del bastonet ràpidament.
   
4. Anem tocant suaument amb el bastonet (costat màgic) a sobre dels colors a poc a poc. Observem com aquests es van movent i barrejant 
   
   
   
   
   Nacho Padró
   

ENIGMA: Una Abducción Fatal!!!.

Paseaba un finlandés por Laponia en el mes de Enero, cuando de pronto surgieron unas extrañas luces en el horizonte. Tras ser cegado por el resplandor, quedó inconsciente y despertó en el interior de una nave alienígena.
Los extraterrestres, muy educados ellos, le explicaron telepáticamente que no querían hacerle ningún daño sino sólo charlar sobre la insoportable levedad del ser.
- Me parece una gran idea, dijo el finlandés, pero podríais bajar un poco la calefacción porque me estoy axfisiando.
- Hemos puesto la temperatura ambiente en grados igual a la de tu cuerpo, como tu mente nos ha indicado. Pensamos que así serías feliz.
- ¡que barbaridad! y yo con mi equipo de excursionismo apto para Laponia... Con la mitad me bastaría, e incluso me sobraría algo...
Y los extraterrestres causaron, sin mala intención por su parte, la muerte al desdichado finalndés. ¿Por qué? 

Doblar un papel por la mitad... trece veces

Durante años se pensó que no se podía dobla un papel por la mitad más de siete u ocho veces, hasta que en 2002 Britney Gallivan, una estudiante de instituto, encontró la forma de calcular cuantas veces se puede doblar por la mitad un papel de cualquier forma y tamaño.

Así que consiguió doblar un papel por la mitad doce veces, récord que acaban de batir los estudiantes del colegio St. Marks, que han llegado hasta los 13 dobleces utilizando unos 16 kilómetros de papel higiénico. 

Muy apropiadamente, lo lograron en el Pasillo Infinito del MIT.

Nosotros vamos a intentar acercarnos al rècord. Aquí tenemos a los candidatos:

Los Candidatos del Club de Ciencias

Así en la  primera experiéncia del Club hicimos el intento, y varias personas consiguiron doblar un papel 7 veces: Helena Canet, Sergi Rius, Cláudia Martínez, Adrià hernàndez, David Avalós, Joan S, Jeremy Lengua, sergi López, Jordi Reig, mireia Mireia Puyal, Ariadna Verdú, Nuria Bordanovs, Silvia Iglésias y Ernest Anguera.

Los intentos que consiguieron 7 dobleces

De estos unos pocos consiguieron llegar a las 8 dobleces !!!!: Nuria Bordanova, Mireia Puyal, Alex Ponsa, Helena Canet, Amanda Scoles, Ariadna Verdú, Silvia Iglesias, Matías bernat, Claudia Martínez, Sergi Riu y Mireia de la Concepción.

Los éxitos de las 8 Dobleces

Pero el premio absoluto sólo lo tuvieron 3 miembros que llegaron a las 9 dobleces: JORDI REIG, AMANDA SCOLES y MIREIA DE LA CONCEPCIÓN. Muchas felicidades

Las Dobleces de Reig

Las Dobleces de Amanda y Mireia

Nacho Padró

El Enigma de los 3 Sabios

En un reino en crisis, el rey Magnánimus pretende eliminar a sus tres sabios consejeros, pero les propone una acertijo que si lo resuelven les perdonará la vida. El rey coloca a los tres sabios en fila india. - "Dispongo de cinco sombreros, tres blancos y dos negros. Os colocaré a cada uno de vosotros uno de estos sombreros en lo alto de vuestra cabeza, de manera que seréis capaces de ver el sombrero que lleva el que está enfrente vuestro pero no el vuestro (de modo que el último sabio de la fila ve a los otros dos, el segundo sabio solo ve al primero y el primer sabio no ve a ninguno de los otros sabios). El juego consiste en que debéis de adivinar lo antes posible el color del sombrero que lleváis y justificar como lo habéis adivinado. Pero si uno de vosotros se equivoca, morireis los tres!!!" - dijo el Rey. Entonces el Rey colocó a cada uno de los tres uno de los sombreros blancos y guardó los dos negros. Empezó preguntando al último de la fila que no respondió nada. Continuó preguntando al segundo que tampoco respondió. Y cuando le tocó al primero, éste respondió: - "Majestad, ¡mi sombrero es blanco!!" -. ¿Por qué?