Tigres i territoris

Els tigres porten una vida solitària i nocturna. Encara que no busquen companyia, tampoc no mostren agresivitat amb ells.
Només en les reserves, on els espais son nés reduits, algunes vegades es poden observar dos exemplars que es disputen una presa o un tris de territori. Quan hi ha una trobada d'aquest tipus, les quals gairebé sempre són casuals, els tigres es comuniquen emetent sons, i através de senyals de reconeixement, com ara la posició de les orelles, el redreçament del cap, l'arqueig de la columna, segons aquesta disputa sigui més o menys conflictiva.
Les grans baralles no afavoreixen de cap manera ja que no es poden perpetre el luxe de cobrar-se grans ferides perquè els seria perjudicial. Per això contades vegades lluiten i quasi sempre que ho fan es per una femella.
El tigre és el segon gran depredador depès de l¡òs. Cada exemplar, per tal de sobreviure en bones condiions, necessita un tros de teritori que pugui mantenir, cuidar i amb el qual abastar-se de les seves necesitats sense esgotar els recursos de l'espai en el que es desenvolupa. Aquest territori és diferent en mascles i femelles i no només d'això, sino de la zona a ocupar, de la vegetació, del clima, la biomassa, les preses.... El territori del mascle és sempre superior al de la femella, variant aquest de manera notable segons la zona. En llocs on hi ha vegetació, on abunda la caça, com ara les selves i sabanes herbàcees, el territori del mascle pot ocupar 60 Km2, i el de la femella uns 30.
En canvi quan es tracta de zones on la caça és més escasa, com ara en alguns boscos, un sol mascle pot abarcar uns 900 km2 i les femelles uns 250. Per tal de salvaguardar el seu territori de possibles intrusos que vulguin apropiar-se d'ell tant els mascles com les femelles i durant tot l'any fan un gran desplegament de senyals visuals i olfactives que indiquen la seva persència.Aquest senyals, que delimiten fortament els territoris, consisteixen en orina mesclada amb secrecions que produeixen les glàndules anals (que escampan pels límits dels territoris i a poder ser en llocs on es detecti bé la olor, com ara les pedres, arbustos o arbres), depositen defecacions al sòl i amb les potes devanteres xarpen els arbres com a senyal visual molt forta. Aquest és un dels seus costums. Una vegad es van observar marques d'aquests animal a uns 2 metres d'alçada.
Les marques oloroses desapareixen smb facilitât a causa de la pluja i d'altres condicions i han de ser remarcades contínuament. Cada exemplar anirà recorrent poc a poc i cada nit els dominis i reforçant les marques ja que la importància d'aquestes és fonamental.
Un estudi fet al Nepal va demostrar que quan els tigres que van deixar de revisaar els terrioris per mort o altres causes, els seus territoris van ser ocupats per altres individuos ràpidament.


Maria Rodriguez Sanz