Els cadells dels tigres

El període de gestació dels tigres és de 103 dies en els quals la femella fa vida normal. Quan comencen les primeres contraccions comença a llepar-se la regió genital, quan ha dilatat del tot, va empenyent asseguda sobre la seva part darrera. De vegades però es queda dreta fins que neix el primer del cadells. Les camades solen ser de 2 a 4 cadells, encara que en ocasions s'han observat de 1 a 6. D'aquesta manera va alliberant els cadells l'una darrera del sac amniòtic i desprès els neteja a llepades.

Quan neixen els cadells medeixen uns 45 cm inclosa la cua i pesen al voltant 1 kg. Són completament cecs durant 6 a 14 dies. La mare no se separa d'ells durant dos o tres dies a partir dels quals els deixarà nomès per les necessitats bàsiques com ara caçar i beure. Les seves primeres dents els aparixen dues setmanes desprès d'haver nascut. Els joves depenen de la llet de la mare durant 6-8 setmanes a partir de la qual comencen a combinar la llet amb carn morta que prèviament ha caçat la mare. Aquesta mai no porta les prses mortes al cubil, ja que la fortor de la presa podria descubrir els cadells peñs predadors cosa que seria molt perillosa. Com que la mare no deixa que cap intrús s'apropi, matarà a qualsevol animal que rondi el jaç on té els cadells.

Quan caça una presa, porta els cadells fins a ells agafant-los per la pell del coll molt suaument. En el trajecte els cadells es mantenen en silenci i arrepleguen les potes i la cua al ventre. Als 3 mesos la mare els deslleta per complert.

Als 6 mesos comencen a caçar per si sols aus o petits cèrvols, encara que no s'allunyen més de 50 metrs de la mare.

Als 8 mesos poden acompanyar a la tigresa en les seves caceres ja que la mare deixa que els cadells es saciin la presa. Una vegada els petits s'han alimnetat de les parts més bones del cadàver (les cervicals, els quarts trasers...) la mare comença a menjar la poca quantitat que l'han deixat. En ocasions es va deixar a una tigresa sense menjar durant 4 dies, però de manera que ella observaba als seus cadells menjar de preses fins a atipsr-se. Al cinqué dia es va posar un samblar a la gàvia i es va reunir a la mare amb els cadells. Encara que ella estava famolenca va deixar que els seus cadells s'alimentessin primer de les millors parts.

A l'any són clarament majors els mascles que les femelles i més independents. En ocasions poden pasar un dia senser lluny de la mare.

Als 16 mesos els tigres tenen els ullals completament desenvolupats, però encara no saben matar del tot.

Als 18 mesos els mascles pesen uns 140 kg i ja comencen a caçar per sols utilitzant el territori de la mare,

Pasen llargues temporades separats i és precisament entre els 18 i els 30 mesos quan poc a poc es van separant completament de la seva mare, la qual cosa depen molt si aquesta te o no una nova camada. El temps d'allunyamnet complert serveix per anar fer exploracions en busca de territori.

Les poblacions de tigres tenen un baix índex de renovació degut a que la seva maduressa sexual és molt tardana. Les femelles entren en ella als 3 o 4 anys i els mascles als 4-5 anys. Una femella engendra com a mínim 2 cadells cada dos anys. S'han fet estudis de mascles i femelles i s'ha observat que si neixen igual nombre dels dos, la selecció natural és més forta amb els mascles a l'hora de sobreviure els primers mesos.

María Rodriguez Sanz

La Reproducció en els Tigres

Les úniques trobades entre tigres i tigreses es fan a l'época d'aparellament. Les tigreses poden ser fecundades diverses vegades l'any i llavors l'acoplament es pot produir en tot aquest temps. Però no obstant les femelles tenen una época en la que són més fèrtils, una época favorable que s'anomena punt del estre. Aquesta época varia en les femelles depenent de les zones. Les tigreses observades en captivitat tenen cicles d'estr que van dels 20 añs 30 dies i amb periodes de cel de 7 dies. Aquestes dades que han estat preses a partir de l'orina  de les femelles en captivitat ja que són imposibles de pendre a les que estan en estat salvatge. Però algunes observacions indirctes de ostrn que es produeixen variacions en els individus, con ara parelles que es mantenen més de set dies. Quan una femella entra en cèl, busca al mascle propietari del territori mitjançant les marques oloroses d'aquest a la vegada que el mascle fa el mateix amb les de les famelles quan detecta que estàn en cèl.

Si el tigre que té supremacía sobre la femella que està en cèl, no es troba en el moment, algun mascle veí s'aprofitarà aviat de la situació. Però nombroses vegades es dona que dos o més mascles lluiten per una mateixa femella. En aquest casos les confrontacions són inevitables. Aquestes baralles entre mascles tenen unes normes molt estrictes, quan s'enfronten han d'intimidar al rival amb totes les seves armes, com ara mirades amenaçants, temblors dels bigotis, exhibició dels ullals... Solen lluitar amb urpades fins que un dels dos es rendeix, cosa que demostra Mb el seu desinterès girant el cap a un costat. El tigre que té menys possibilitats de sortir victoriós no s'ha d'arriscar massa, ja que rep fortes ferides, aquestes podrien acabar amb la seva vida. No només per la gravetat d'aquestes, sino perquè poden impedir-li caçar, cosa que el deixa inmediatamement fora de lloc. Una vegada es troben el tigre i la tigresa, comença la conquesta d'aquest per part del mascle i els ritus d'acoplament.

Quan el mascle ha conquistat a la femella es fa la proposta d'acoplament que pot venir tant d'ell com de la femella. El tigre posa el morro sobre aquesta i ella li respòn fregant-se contra ell i emitint uns crits roncs als quals respòn el mascle com si fos uneco. La tigresa frota les vibrises contra les de la seva parlla i ella es rebolca pel sòl agitant les potes i oferint-se al mascle. S'estira al sòl  de panxa i amb un grunyit sord el mascle es posa a sobre d'ella imli pinza la pell del coll. Quan es produeix l'acoplament si la femella intenta fugir del mascle, aquest la subjecta mossegant-la i li pot causar greus ferides.

Acabada la còpula la femella es torna agresiva amb el mascle i aquest s'ha de posar en guàrdia. Com que la femella nomès està rceptiva uns quants dies el mascle romana amb ella durant tot aquest temps i la còpula es produeix diverses vegades al dia fins el punt que poden acoplar-se fins a 100 vegades en un període de dos dies.

Durant el temps que el mascle s'està amb la femella, la parella es queda al terrotori de la tigresa i tots dos comparteixen la vida, la caça, el menjar i fins i tot dormen l'un junt amb l'altre. Quan s'acaba l'idili el mascle es retira i la major part de les vegades es ca en busca d'una altre companya. Algunes vegades s'ha donat que el mascle es queda amb la femella durant tot el periode de gestació fins que neuxen els cadells, cosa que no agrada a la tigresa que s'ha de mantenir en alerta i amb desconfiança per la seguretat dels seus cadells fins que no s'en vagi el mascle.

Maria Rodríguez Sanz

Tigres i territoris

Els tigres porten una vida solitària i nocturna. Encara que no busquen companyia, tampoc no mostren agresivitat amb ells.
Només en les reserves, on els espais son nés reduits, algunes vegades es poden observar dos exemplars que es disputen una presa o un tris de territori. Quan hi ha una trobada d'aquest tipus, les quals gairebé sempre són casuals, els tigres es comuniquen emetent sons, i através de senyals de reconeixement, com ara la posició de les orelles, el redreçament del cap, l'arqueig de la columna, segons aquesta disputa sigui més o menys conflictiva.
Les grans baralles no afavoreixen de cap manera ja que no es poden perpetre el luxe de cobrar-se grans ferides perquè els seria perjudicial. Per això contades vegades lluiten i quasi sempre que ho fan es per una femella.
El tigre és el segon gran depredador depès de l¡òs. Cada exemplar, per tal de sobreviure en bones condiions, necessita un tros de teritori que pugui mantenir, cuidar i amb el qual abastar-se de les seves necesitats sense esgotar els recursos de l'espai en el que es desenvolupa. Aquest territori és diferent en mascles i femelles i no només d'això, sino de la zona a ocupar, de la vegetació, del clima, la biomassa, les preses.... El territori del mascle és sempre superior al de la femella, variant aquest de manera notable segons la zona. En llocs on hi ha vegetació, on abunda la caça, com ara les selves i sabanes herbàcees, el territori del mascle pot ocupar 60 Km2, i el de la femella uns 30.
En canvi quan es tracta de zones on la caça és més escasa, com ara en alguns boscos, un sol mascle pot abarcar uns 900 km2 i les femelles uns 250. Per tal de salvaguardar el seu territori de possibles intrusos que vulguin apropiar-se d'ell tant els mascles com les femelles i durant tot l'any fan un gran desplegament de senyals visuals i olfactives que indiquen la seva persència.Aquest senyals, que delimiten fortament els territoris, consisteixen en orina mesclada amb secrecions que produeixen les glàndules anals (que escampan pels límits dels territoris i a poder ser en llocs on es detecti bé la olor, com ara les pedres, arbustos o arbres), depositen defecacions al sòl i amb les potes devanteres xarpen els arbres com a senyal visual molt forta. Aquest és un dels seus costums. Una vegad es van observar marques d'aquests animal a uns 2 metres d'alçada.
Les marques oloroses desapareixen smb facilitât a causa de la pluja i d'altres condicions i han de ser remarcades contínuament. Cada exemplar anirà recorrent poc a poc i cada nit els dominis i reforçant les marques ja que la importància d'aquestes és fonamental.
Un estudi fet al Nepal va demostrar que quan els tigres que van deixar de revisaar els terrioris per mort o altres causes, els seus territoris van ser ocupats per altres individuos ràpidament.


Maria Rodriguez Sanz