Curiosidades sobre los tigres

Los tigres pertenecen al género Panthera y su hábitat es exclusivo del continente asiático. De las seis subespecies de tigre (Panthera tigris) que existen, sin duda el famoso tigre de Bengala (Panthera tigris tigris) es el más numeroso, pues representan aproximadamente el 80% de la población total de tigres en el planeta.

  

El salto del tigre

Es uno de los felinos que más alto saltan. Sus saltos pueden alcanzar los 5 metros de altura. Sus musculosas piernas (no en vano son famosos por su fuerza y potencia) son tan poderosas que pueden permanecer de pie incluso tras haber fallecido. Como curiosidad, el felino más grande del mundo es un tigre: el tigre de Amur o Siberiano (Panthera tigris altaica).

La caza

Los tigres son animales solitarios y muy territoriales. Su fornido y ágil cuerpo -que puede llegar a medir más de 3 metros y medio incluyendo la cola y pesar hasta 360 kilogramos- le permite cazar en solitario, siendo sus presas favoritas las que pertenecen al grupo de los ungulados (cebras, ciervos o rinocerontes). En caso de necesidad, también pueden alimentarse de monos, jabalíes o peces. Mata a sus presas clavándoles los colmillos en la garganta y pueden comer hasta 25 kg. de carne de una sola vez. Eso sí, si pasa más de 2 o 3 semanas sin comer, morirá de inanición.

El tigre es un animal solitario y territorial pero también puede ser social

Los tigres y el agua

¿Les gusta el agua a los tigres? Lo cierto es que se desenvuelven extremadamente bien en el agua y les gusta su contacto. Son buenos nadadores y se suelen encontrar cerca de ríos u otras masas de agua donde disfrutan de su baño con frecuencia. En muchas ocasiones atraviesan nadando estuarios de más de 5 kilómetros de ancho sin inmutarse.

Las crías

Las tigresas suelen tener una camada cada 2 años aproximadamente. Su gestación es de unos 103 días y suelen tener unos dos o tres cachorros. Las crías, cuyo cuidado recae exclusivamente en la hembra, nacen ciegas y desvalidas, por lo que la madre no se separará de ellas en los siguientes días. Tras alcanzar la madurez sexual (a los 3 años), la tigresa vuelve a ampliar su territorio de acción y los pequeños comienzan a acompañar a la madre en sus excursiones de caza. Los machos crecen más deprisa y también se vuelven independientes más rápido.

Especie en peligro de extinción

Por desgracia, el tigre forma parte de la lista de especies en  peligro de extinción. Este enigmático felino está amenazado fundamentalmente por la caza furtiva y los cambios medioambientales. La mayoría de ellos vive en cautiverio, teniendo allí una esperanza de vida de entre 20 y 26 años. Es el animal nacional de Bangladesh y la India pero este extremo no ha impedido que se encuentre en grave amenaza y que puede que acabe extinguiéndose en pocos años. Sus huesos, bigotes y colmillos suelen ser vendidos en el mercado negro por altas sumas de dinero. 

 Muy Interesante Por: Sarah Romero

Qué faig amb un tigre al meu davant?

Aquesta és una bona pregunta que ens fem si ens trobem amb un tigre al davant sense cap arma amb la que combatre el tigre. En el cas de portar un arma, que cadascú decideixi que fer,

Els indis experimentats en aquestes situacions aconsellen, al contrari del que nosaltres faríem, no còrrer. S'ha de quedar quiet i mirar fixament els ulls de l'animal. En el 99% dels casos el tigre s'acaba retirant.

Les úniques excepcions es donen amb una femella amb cries o amb els anomenats maneaters (tigres devoradors d'homes).

Si una vegada estem quiets no s'en va i es prepara per donar el gran salt, ens hem d'inclinar una mica cap al davant, com ai volguèssim atacar ferotgement, tambè en el 99% de les ocasions se sol retirar.

Normal ent (diuen) que l'instint caçador del tigre nomès s'experimenta amb animals que caminen  a quatre grapes. Quan un home entra en el seu camp visual, l'animal espera que darrere d'aquest hi hagi un cos prolongat del mateix tamany que l'home i examinant la força i tamany opta en el major del casos per retirar-se.

En el cas del tigre devorador d'homes, s'ha comprovat que les seves preesses mes habituals són dones i nens, que es troben rentant i jugant en posició corporal a quatre grapes i pe tant el tigre observa que no tenen cap massa corporal que els superi i llavors es decideix atacar.

Llavors no hem de còrer (per molta pressa que ens volguem donar, no fariem res, ja que recordem que poden fer un salt de 6 metres) ni llençar-nos a terra, nomès mostrar-nos de cara a ells i donar una imatge agressiva si es preparen a donar el gran salt.

Maria Rodriguez Sanz

Els tigres devoradors d'homes

Potser un dels aspectes que més espanten del tigre és la seva capacitat de matar. Ferotge per natura, part d'aquesta ferocitat també la por rebre l'home. 

És indiscutible, encara que sembli mentida, que el tigre és un dels animals que més víctimes humanes porta a sobre. Encara que solen evitar tot contacte amb l'home i que la majoria de les vegades que s'hi troben amb un, prefereixen recular, de vegades i per motius que no es coneixen força bé, ataquen i devoren l'home.

Hi ha diversos motius que es creuen que són els iniciadors per a que un tigre devori un home, o bé que estigui ferit i com a conseqüencia busqui preses fàcils, com es el cas de l'home, o que es trobi per casualitat a una persona i la devori, després de la qual no vulgui tornar a provar una altra cosa que no sigui carn humana, tot i que aquesta creeça no està gens assegurada ja que veien algunes dades un pot dubtar dels fets.

Es diu que un 1% dels tigres que hi ha en el món sent una forta predilecciónper la carn humana i aquest devoradors d'homes solen provocar veritables devastacions allà on viuen. Es parla que només en el segle XIX el tigre va matar prop d'uns 1000 hindús. Unes altrs xifres adiuen que entre 1877 i 1886 va acabar amb la vida de 700 a 1000 persones, mentre que l'home va arribar a matar cada any de 1200 a 1400 animals, el que fa un total de 11.700 tigres en 9 anys.

Tot i això alguns casos criden l'atenció: a l'India es parla d'un famós tigre que va matar a 450 persones, un altre que habitava en la regió de Gadawari va matar 127 fins que un caçador va acabar amb la seva vida al 1866, en el 1970 va viure un tigre en Maisur, batejat amb el nom de Benchipur, que va causar veritables estralls entre la població fins que un altre caçador va acabar amb la seva vida i també es parla d'una tigresa que va obligar als habitants de 13 pobles a abandonar les seves llars. Hi ha una llargs llista però cap està confirmada del tot.

Per a la tranquilitar dels habitants que vivien a les zones més selvàtiques i que estaven morts de por, Forsythm un caçador de tigrfes va asegurar que no se'ls ha de tenir por i per demostrar-ho deia que ell mai havia vist untigre al voltatn d'on ell dormia i això sense prendre cap mesura de seguretat.

De totes maneres, aquests tigres devoradors d'homes, si és que han existit alguna vegada i no han estat una simple invenció per donar raons i suport s la seva caça, ja deuen estar quasi del tot exterminats i sinó se'ls està convencent de que caçar persones els portarà problemes.

Desde 1983 s'han col.locat en Sunderbans, vint maniquís electrificats vestits com si fosin homes, nou dels quals ja han estat atacars, espeant que amb la desagradable experiència que els hi ha quedat el tigre no torni a reincidir.

Maria Rodriguez Sanz

Descripció del Tigre

El tigre va ser classificat en el génere panthera en el aegle XIX, amb els estudis comparatius  del naturalista britànic Owen. Abans era classificat en el génere felis, però a partir d'aquestes investigacions es va descobrir que l'os hioides estava ossificat de manera impefecta i substituida per un llarg lligament elàstic que li permet moviments molt més amplis de la laringe i un volum vocal major, no com en el cas del génere felis que està constituit per una sèries d'ossos curts units l'un darrere de l'altre.

La pell del tigre llistada verticalment al llom i als flancs, varía el seu color del lleonat fins al rogenc. Presenta a més zones de color blanc o marfil al ventre, a l'interior de les potes, al coll i als pavellons auriculars. Aquest pelatge li aporta un camuflatge fantàstic.

Encara que recorre grans distàncies està força més adaptat al salt que a la carrera de manera que pot fe salts de 4 metres amb facilitat o de 10 si el terreny és una mica inclinat. És a més un excelent nedador.

El tigre té uns ulls saltons i les pupiles rodones, el seu camp visual es força ampli.les pupiles estan provistes d'una àmplia capa de cél.lules refractores que li donen també una bona visió nocturna. A la nit, segons la seva posició enfront la llum, aquesta varia del vermell ataronjat (ull enfrontat amb la font de llum) fins al blau verdós (si rep la llum lateralment).

Tant els ullals superiors com els inferiors estan dotats d'una longitud aproximada d'uns 7'5 cm, que es fiquen al coll de la víctima provocant-li la mort.

També tenen unes vibrises sensibles als obstacles que li permeten tenir la mirada fixa en la seva presa mentre s'apropa a ella.

Per últim destacar que poseeix les ungles més llargues de tots els fèlids.Aquestes són retràctils com les dels gats gràcies a un joc de lligaments i tendons, les pot treure i ficar dins d'una beina protectora.

María Rodriguez Sanz

Els Origens del Tigre

Els primers indicis del tigre que s'assemblaven força a ell els situem al pleistocè, fa aproximadament uns 1,6 milions d'anys. Pertany a la subdivisió de l'època quaternaria.  Igual que a la resta del món, a l'Asia i sobretot a Sibèria, les fortes glaciacions van arrasar durant aquesta era. Almenys tres glaciacions van batre aquesta zona, la del Elster que correspon amb la de Minster i la de Saale, que correspon amb la de Ris i per últim Weischsel, que fa referència a la glaciació de Würm. Abans de les glaciacions de començaments del quaternari, es parla d'uns fòssils trobats per Europa, Amèrica, Asia i Àfrica que fan referència al Machairodus.

Aquesta espècie és la coneguda com tigre de les dents de sable. Tenien un coll força curt, que estaba capacitat per acomodar els forts músculs mandibulars que li permetien arrosegar les preses i donaven lloc a les dents. Tenien sis incisius, dos canins i quatre queixals a cada mandíbula. El que més destacaba eren els seus canins, que els sobrepasaveb un 20 cm per sota de la mandíbula inferior.

Amb l'arribada de les primeres glaciacions, on el Machairodushavia desaparegut, diuen que per donar lloc al Smilodon, un altre avantpassar del tigre molt semblant a ell i del que s'han descobert fòssils en coves de l'Artic. Posseia també uns ullals de diverses decenes de longitud, regnava un clima propi de la tundra, replet de salzes, falgueres, i figueres, petits propis d'un clima fred, junt amb les espècies de elefants, com ara el Elephas planifrons, mamuts, rinoceronts, rens, bisonts, i certes aus com el gall fer i pingüins.

Aquest clima tan fred va anar empenyent a les diferents espècies a desplaçar-se cap a les regions més clàlides. La majoria dels tigres van seguir la migració de les seves preses. Els únics que van quedar-se on abans són els denominats ara tigres de Sibèria. Cosa que va donar  les diferents subespècies que coneixem ara. La ruta del sur va portar als tigres migrants cap a les selves tropicals del sud-est asiàtic, fins Mnaxuúria, Corea del Sud, China i Vietnam. La ruta de l'oest va conduir el tigre fins Turquia, passant pel Caucas, Persia i Afganistàn.

Maria Rodríguez Sanz