L'Encefalopatía Espongiforme Bovina (EEB)

L'Encefalopatia Espongiforme Bovina és una de les malalties que s'enmarquen dins del grup de les Encefalopaties Espongiformes Transmissibles (EETs). Totes les malalties d'aquest grup tenen unes característiques que els diferencien de les altres, com per exemple: el llarg periode d'incubació, que trancorre des de l'entrada de l'agent que causa la malaltia fins l'aparició de les primeres manifestacions clíniques, en curs progressiu i crònic, que condueixen a un final fatal, amb unes característiques molt similars entre espècies diferents amb el punt comú de tenir una afecció del sistema nerviós central. A més, en tots els teixits afectats, es troba la proteïna PrPs, que es relaciona amb l'agent responsable de la malaltia i les anomenades fibrilles. Aquest agent causal, es extraordinàriament resistent als tractaments convencionals i no desencadena cap reacció inmune. Encara que la natura dels agents ha estat molt debatura, la hipòtesi més acceptada fins al moment es la que identifica aquest agents com Prions.

La EEB es presenta en animals adults, afecta tant als mascles com a les femelles i preferentment als animals que es troben en explotacions lleteres, encara que també pot aparèixer en les explotacions de carn. El seu període d'incubació és variable, amb una mitjana de 4-5 anys. I el seu curs clínic és progressiu i prolongat, entre 7 i 14 mesos, considerant com a terme mitjà uns 1-2 mesos. Els síntomes clínics inclouen canvis de comportament, sensorials, locomotors i canvis generals. Entre els canvis de comportament s'inclouen el nerviosisme que presenta l'animal, la desconfiança, hiperestèsia que es manifesta sota la forma de respostes exagerades a estímuls auditius i tàctils, aprensió, comportament agressiu. llameteigs frequents.moviments ràpidis i circulars dels ulls i reticència a superar obstacles.
Per contra, els canvis sensorials i locomotors, es descriuen com temblors, postures anormals del cap, moviments de les oreles, hipermetría, descoordinació, ataxia, dificultats per mantenir la posició habitual, caigudes injustificades i freqüents, dificultats per aixecar-se i finalment un estat de gan deteriorament neurològic que condueix a un estat de postració permanent i, finalment, la mort de l'animal. En quant als signes generals, s'observa una pèrdua de la condició corporala pesar de mantenir la gana i una disminució progessiva de la producció làctia.

Per poder fer el diagnòstic, a part de les observacions a ull nu, s'utilitza el teixit nerviós procedent de l'encèfal dels animals moerts, ja que encara no existeix cap tècnica homologada que es pugui aplicar en animals vius. En l'actualitat es disposa de 3 tècniques de diagnòstic ràpid aprovades en la Unió Europea basades en la detecció de Prions patògens per mètodes inmunològics, que permeten disposar del resultat en un període de temps inferior a 24 hores, es l'anoment test PRIONIC.

Dídac Martinez