Què són els peels?

 Gerard Lucena, Preparador. Serveis externs del Laboratori de Preparació Geològica i Paleontològica del Museu 

18 JUNY 2024

El “peel” d’acetat és una tècnica de laboratori que té com a objectiu obtenir rèpliques, en paper d’acetat translúcid observable al microscopi o lupa, de superfícies planes gravades que han estat atacades amb àcid clorhídric.

Al  Laboratori de Preparació Geològica i Paleontològica (LPGiP) del Museu s’acaben de preparar uns “peels” per a l´estudi de les estructures que apareixen en la capa externa d’un grup d’organismes bivalves fòssils,  els Radiolites  Lamarck, 1801 (Bivalvia, Radiolitidae).

La tècnica dels “peels” va ser desenvolupada per primera vegada per paleobotànics per estudiar les estructures cel·lulars de plantes fòssils. Seguint els estudis pioners dels paleobotànics, els petròlegs de roques carbonatades i els paleontòlegs han desenvolupat tècniques similars per estudiar tant la textura com l’estructura de roques carbonatades i fòssils. Depenent de la naturalesa del substrat i el propòsit de l’estudi, els “peels” es poden preparar de diverses maneres.

Tot seguit us n’expliquem un:

Per començar aquesta tècnica farem un tall de l’exemplar (transversal, longitudinal, oblic o radial)

Material per la preparació dels peels: Exemplar de Radiolites galloprovincialis Matheron, 1842 (Bivalvia, Radiolitidae), paper d´acetat, acetona i àcid clorhídric diluït al 5 %.

Després erosionarem i polirem la superfície. Un cop finalitzat aquest procés és necessari tractar la superfície polida amb àcid clorhídric per ressaltar els contrastos texturals. Per a això, cal submergir lleugerament l’exemplar durant 10 segons en una fina làmina de HCl al 5-10%. Passat aquest temps, cal rentar la secció per eliminar qualsevol residu d’àcid.

Gerard Lucena, serveis externs del Laboratori de Preparació Geològica i Paleontològica (LPGiP), realitzant el tractament amb HCl al 5-10%.

Seguidament, es diposita una petita quantitat d’acetona sobre la secció de l’exemplar i, sobre aquesta, es col·loca un petit tros de paper d’acetat. L ‘acetona provoca la dissolució parcial del paper d´acetat, de manera que s’adapta a l’orografia de la secció, reproduint així les seves característiques texturals, les quals han estat accentuades per l’atac de l’àcid.

 

Secció de l’exemplar tractada amb acetona i paper d´acetat un cop netejada d´àcid.

Peel d´acetat d´un exemplar de Radiolites galloprovincialis Matheron, 1842 escanejat amb alta resolució. S´observa molt clarament l´estructura cel·lular en la capa externa de la closca típica d´aquest gènere: