Per comprendre
millor la genètica dels dermatòglifs, (l’anomenada herència poligènica), podem tornar enrere a quan érem una única
cèl·lula dintre de la nostra mare.
Primerament
aquesta cèl·lula es multiplica formant un conjunt de cèl·lules anomenat gàstrula[1],
en aquesta, diferenciem “capes” de diferents tipus de cèl·lules, una d’aquestes
capes s’anomena ectoderma[2],
la qual donarà lloc a la pell, i per tants als dermatòglifs.
L’embrió seguirà
creixent, cap a la setena setmana ja tindrà dits i a la vuitena es formen uns
coixinets als dits i a les zones interdigitals.
Aquests coixinets
són pell, i per tant estan formats per dues capes, una externa (epidermis[3])
i una interna (derma[4]),
entre aquestes dues existeix una capa intermèdia anomenada capa basal, en un
moment donat les cèl·lules de la capa basal comencen a multiplicar-se molt més
ràpid en punts concrets, això produeix tensió i com a conseqüència la pell es frunzeix
formant les anomenades crestes
papil·lars.
|
|
En quest procés intervé
la informació genètica, ja que aquesta
defineix en quins punts les cèl·lules de la capa intermèdia es reprodueixen més.
Però el procés
continua, i durant tota la gestació altres factor (el medi) actuen, com la posició i localització del fetus a la
panxa, la densitat del líquid amniòtic o els moviments del fetus, ja que
aquests dibuixos són tant flexibles que un simple xocs pot alterar-los
totalment.
Aquest procés també
dona explicació a per què els dibuixos són perennes
i immutables, ja que els
dermatòglifs no són un plegament superficial, sinó un plegament profund d’epidermis
i derma.
ESTRUCTURA
BIOLÒGICA DELS DERMATÒGLIFS:
Anteriorment hem
entès que els dermatòglifs són un plegament d’epidermis i derma, aquests
plegaments reben el nom de crestes papil·lars:
-
Crestes papil·lars: són els relleus epidèrmics que apareixen visibles a
les mans i a les plantes dels peus, al seu vèrtex es troben els porus[5]
de les glàndules sudorípares.
-
Solcs interpapil·lars : són els espais, depressions, que
hi ha entre crestes papil·lars.
[1] Gàstrula: Fase dels desenvolupament embrionari posterior a la de
blàstula, on ja es diferencien els tres
fulls embrionaris (tres capes de tres cèl·lules diferents) a partir dels quals
es desenvolupa tot l’individu.
[2] Ectoderma: Capa germinal externa d’un embrió que donarà lloc a
l’epidermis i al sistema nerviós.
[3] Epidermis: És la capa més externa de la pell, està constituïda per un
prim epiteli de cèl·lules en contínua renovació (els queratinòcits).No té vasos
sanguinis, però presenta moltes terminacions nervioses.
[4] Dermis: Capa inferior de la pell, de la qual constitueix la part més
important i el substrat d'on l'epidermis i els annexos cutanis obtenen el
nodriment.
[5] Porus: És l’orifici de les glàndules sudorípares que neixen a la derma
i arriben fins a l’epidermis, tenen la funció de secretar la suor per la
superfície de la pell.
Cristina del Valle
