QUÈ SÓN ELS DERMATÒGLIFS?

Si ens mirem detingudament les gemmes dels dits, les palmes de les mans o plantes dels peus, podem veure unes petites línies o dibuixos, aquestes reben el nom de dermatòglifs, del grec derma (pell) i glyphe (dibuix),  i científicament es defineixen com a aquelles figures que formen les crestes dermatoepidèrmiques de la cara palmar de les mans i dels peus.[1

A més les zones amb aquests dibuixos no tenen cabell, glàndules sebàcies[2] o pigmentació,  en canvi abunden les glàndules sudorípares[3] i les terminacions nervioses.

Aquests dibuixos tenen uns principis biològics bàsics o característiques. Són:

·      Perennes: Ja que es formen durant la vuitena setmana d’embaràs  i no s’alteren durant tota la vida.

·      Immutables: Els dibuixos no són afectats ni per malalties ni per desgastament, com cremades o cops, ja que es regeneren aproximadament en 20 dies, retornant a la seva forma original.

·      Únics i diversos: Fins a l’actualitat no s’han detectat dues impressions digitals iguals, aquesta dada no és sorprenent, tenint en compte que el procés de creació dels dermatòglifs resulta caòtic i no està determinat només per la informació genètica de cada individu, sinó que també està marcat per nombrosos factors intrauterins, i es per això que el resultat d’aquest procés mai és el mateix.

·      Universals: Si bé és cert que els tipus de configuració són diferents per a cada persona,  les variacions que presenten es troben dintre d’uns límits que ens permeten fer una classificació sistemàtica dels diferents tipus de dibuixos.

Per tant, concloem, en que els dermatòglifs: duran tota la vida, no els podem alterar, són únics per a cada persona i els podem classificar.

COM S’HERETEN ELS DERMATÒGLIFS?

Les dues característiques més curioses i que ens permeten utilitzar els dermatòglifs per fer estudis de població o buscar a un delinqüent que ha deixat alguna marca a l’escena d’un crim, són el fet de que aquests són únics i classificables, per entendre millor aquests conceptes cal entendre com es defineixen els nostres dermatòglifs.

Els dermatòglifs s’hereten de la mateixa manera que el nostre color de pell, l’altura o la intel·ligència, per exemple, si tenim una parella amb un fill on tant el pare com la mare són alts podem suposar que el fill serà alt, però si aquest nen no revés una alimentació correcta no creixeria tant com s’esperava; per tant l’altura està definida per la informació genètica, que els pares transmeten als fills, però també per factors externs, en aquest cas l’alimentació; aquest tipus d’herència s’anomena herència poligènica.

L’herència poligènica és aquella on un tret determinat està codificat per un conjunt de factors, en el cas dels dermatòglifs ho podem simplificar a dos factors principals:

®   Per una banda està la informació genètica que rebem dels nostres pares: això ens garanteix que els nostres dermatòglifs seran més semblants als dels nostres familiars que als de qualsevol altra persona. Aquest fet és la base que permet fer diferents estudis poblacionals i de diferenciació de grups ètnics[4], ja que els dermatòglifs tenen un grau d’heretabilitat[5] alt.

®   Per altra banda està el medi, com s’ha mencionat, els dermatòglifs són immutables durant tota la vida de l’individu , per tant l’únic moment en que el medi actua és a la seva formació, durant la vuitena setmana d’embaràs, en aquest moment els diferents factors intrauterins com afecten els detalls dels dibuixos que es formen, això dóna com a resultat dibuixos únics, inclús al cas dels bessons, persones amb els mateixos grups genètics i diferents dermatòglifs.

Com a conseqüència del tipus d’herència dels dermatòglifs obtenim que aquests són idonis per realitzar estudis poblacionals i consisteixen un xip genètic, aquests conceptes són la base de la majoria de les aplicacions dels dermatòglifs.

---

[1] Enciclopèdia.cat. [en línia], Gran enciclopèdia Catalana © Grup Enciclopèdia Catalana, SAU

[2]Glàndules Sebàcies: aquelles que secreten un líquid espès i greixos que serveix per suavitzar la part superior de la pell, mantenint-la humida, evitant així l’evaporació de l’aigua i l’absorció de matèries perjudicials.

[3] Glàndules Sudorípares: aquelles que secreten la suor, un líquid clar, lleugerament salat amb color variable segons l’individu i la regió del cos, està formada per aigua i substàncies perjudicials per la salut.

[4] Grup ètnic: grup d’humans diferenciables tant per els seus caràcters biològics, com també per la seva llengua materna i per els seus costums

[5] Heretabilitat: Proporció de la variabilitat fenotípica d’una població que és deguda a diferències genètiques. Que una determinada característica tingui una heretabilitat molt alta no vol dir que es transmeti pels gens, ni al revés, un tret que es transmet pels gens no ha de tenir necessàriament una heretabilitat molt baixa o nul·la, ja que l’heretabilitat depèn molt de l’ambient. Així, com més homogeni és un ambient, més alta és l’heretabilitat, i si tots els factors del medi són idèntics per a tots els individus l’heretabilitat serà del 100%, ja que les variacions observades seran degudes només a causes genètiques.

Cristina del Valle