Si ens mirem
detingudament les gemmes dels dits, les palmes de les mans o plantes dels peus,
podem veure unes petites línies o dibuixos, aquestes reben el nom de dermatòglifs, del grec derma (pell) i glyphe (dibuix), i
científicament es defineixen com a aquelles figures
que formen les crestes dermatoepidèrmiques de la cara palmar de les mans i dels
peus.[1
A més les zones
amb aquests dibuixos no tenen cabell, glàndules
sebàcies[2] o
pigmentació, en canvi abunden les glàndules sudorípares[3]
i les terminacions nervioses.
Aquests dibuixos
tenen uns principis biològics bàsics o característiques. Són:
· Perennes: Ja que es formen durant la vuitena
setmana d’embaràs i no s’alteren durant
tota la vida.
· Immutables: Els dibuixos no són afectats ni per malalties ni per desgastament,
com cremades o cops, ja que es regeneren aproximadament en 20 dies, retornant a
la seva forma original.
· Únics i diversos: Fins a l’actualitat no s’han
detectat dues impressions digitals iguals, aquesta dada no és sorprenent,
tenint en compte que el procés de creació dels dermatòglifs resulta caòtic i no
està determinat només per la informació genètica de cada individu, sinó que
també està marcat per nombrosos factors intrauterins, i es per això que el
resultat d’aquest procés mai és el mateix.
· Universals: Si bé és cert que els tipus de configuració són
diferents per a cada persona, les
variacions que presenten es troben dintre d’uns límits que ens permeten fer una
classificació sistemàtica dels diferents tipus de dibuixos.
Per tant, concloem,
en que els dermatòglifs: duran tota la vida, no els podem alterar, són únics
per a cada persona i els podem classificar.
COM S’HERETEN
ELS DERMATÒGLIFS?
Les dues
característiques més curioses i que ens permeten utilitzar els dermatòglifs per
fer estudis de població o buscar a un delinqüent que ha deixat alguna marca a l’escena
d’un crim, són el fet de que aquests són únics i classificables, per entendre
millor aquests conceptes cal entendre com es defineixen els nostres
dermatòglifs.
Els dermatòglifs
s’hereten de la mateixa manera que el nostre color de pell, l’altura o la
intel·ligència, per exemple, si tenim una parella amb un fill on tant el pare
com la mare són alts podem suposar que el fill serà alt, però si aquest nen no
revés una alimentació correcta no creixeria tant com s’esperava; per tant l’altura
està definida per la informació genètica, que els pares transmeten als fills,
però també per factors externs, en aquest cas l’alimentació; aquest tipus
d’herència s’anomena herència poligènica.
L’herència
poligènica és aquella on un tret determinat està codificat per un conjunt de
factors, en el cas dels dermatòglifs ho podem simplificar a dos factors
principals:
® Per una banda està la informació
genètica que rebem dels nostres pares: això ens garanteix que els nostres
dermatòglifs seran més semblants als dels nostres familiars que als de
qualsevol altra persona. Aquest fet és la base que permet fer diferents estudis
poblacionals i de diferenciació de grups
ètnics[4],
ja que els dermatòglifs tenen un grau d’heretabilitat[5] alt.
® Per altra banda està el medi,
com s’ha mencionat, els dermatòglifs són immutables durant tota la vida de
l’individu , per tant l’únic moment en que el medi actua és a la seva formació,
durant la vuitena setmana d’embaràs, en aquest moment els diferents factors
intrauterins com afecten els detalls dels dibuixos que es formen, això dóna com
a resultat dibuixos únics, inclús al cas dels bessons, persones amb els
mateixos grups genètics i diferents dermatòglifs.
Com a
conseqüència del tipus d’herència dels dermatòglifs obtenim que aquests són idonis
per realitzar estudis poblacionals i consisteixen un xip genètic, aquests
conceptes són la base de la majoria de les aplicacions dels dermatòglifs.
[1] Enciclopèdia.cat. [en línia], Gran enciclopèdia Catalana © Grup
Enciclopèdia Catalana, SAU
[2]Glàndules Sebàcies: aquelles que secreten un líquid espès i greixos que
serveix per suavitzar la part superior de la pell, mantenint-la humida, evitant
així l’evaporació de l’aigua i l’absorció de matèries perjudicials.
[3] Glàndules Sudorípares: aquelles que secreten la suor, un líquid clar,
lleugerament salat amb color variable segons l’individu i la regió del cos,
està formada per aigua i substàncies perjudicials per la salut.
[4] Grup ètnic: grup d’humans diferenciables tant per els seus caràcters
biològics, com també per la seva llengua materna i per els seus costums
[5] Heretabilitat: Proporció de la variabilitat fenotípica d’una població
que és deguda a diferències genètiques. Que una determinada característica
tingui una heretabilitat molt alta no vol dir que es transmeti pels gens, ni al
revés, un tret que es transmet pels gens no ha de tenir necessàriament una
heretabilitat molt baixa o nul·la, ja que l’heretabilitat depèn molt de
l’ambient. Així, com més homogeni és un ambient, més alta és l’heretabilitat, i
si tots els factors del medi són idèntics per a tots els individus
l’heretabilitat serà del 100%, ja que les variacions observades seran degudes
només a causes genètiques.
Cristina del Valle
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Quin és el teu Super-Comentari?