Nacho Padró
lunes, 2 de julio de 2012
sábado, 2 de junio de 2012
Classificació Final del Club de Ciencies Curs 11/12
Los Campeones han sido los Ansias de Chispas (aquí con el trofeo de ganadores):
La Clasficación queda....
La Clasficación queda....
lunes, 28 de mayo de 2012
Creen un cervell artificial amb una memòria de 12 segons
Si diguéssim
qualsevol cosa a aquest cervell amb forma de dònut, dotze segons després no
se’n recordaria. Té ben bé la facultat limitada de retenció d’informació que se
sol atribuir a certs peixos.
Aquest anell
tecnicolor és un microcervell artificial, creat a partir de cèl·lules de
cervells de rates –només entre 40 i 60 neurones en total– que és capaç de
retenir uns 12 segons de memòria.
Desenvolupat per un
equip de la Universitat
de Pittsburgh (Pennsilvània), l’han creat en un intent de cultivar
artificialment un cervell funcional, de manera que els investigadors puguin
estudiar les xarxes neuronals i com els nostres cervells transmeten senyals
elèctrics i emmagatzemen dades tan eficientment.
Ho han fet tot
enganxant una capa de proteïnes a un disc de silicona i afegint-hi neurones de
rates embrionàries. Aquestes cèl·lules s’han enganxat a les proteïnes, i han
crescut per connectar-se unes amb les altres dins de l’anell.
Per si no n’hi hagués
prou amb cultivar un cervell petit, en forma de dònut i funcional en una placa
de Petri, l’equip ha descobert que quan estimulen les neurones amb
electricitat, el pols circula pel microcervell durant 12 segons sencers.
Això és, 12 segons
més del que pensaven que duraria (esperaven que el pols visqués durant
aproximadament un quart de segon).
 |
Ashwin Vishwanathan, Guo-Qiang Bi i Henry C.
Zeringue, Universitat de Pittsburgh
|
Carla Gallén
El primer làser vivent
Físics de l’Escola Mèdica de Harvard han creat el primer
làser vivent del món usant miralls i una cèl·lula.
Malte Gather i Seok-Hyun Andy Yun expliquen, a la revista
Nature Photonics, que han creat el làser usant proteïnes fluorescents. La substància
brillant la produeixen animals marins com la medusa Aequorea victoria, que
l’usa per generar una resplendor verda i brillant.
“Estem
familiaritzats amb làsers com els punters làser i els lectors de codis de
barres, i fins ara tots aquests eren de materials fets per l’home”, diu Yun.
Gather i Yun van programar genèticament cèl·lules per
produir proteïnes verdes fluorescents. Després, van col·locar aquestes
cèl·lules en una cavitat amb dos petits miralls paral·lels, separats set
deu-mil·lèsims d’una polzada, distància prou gran per encabir-hi exactament una
cèl·lula.
Les proteïnes fluorescents en les cèl·lules van ser
exposades a polsos, i aleshores van començar a emetre llum verda fluorescent.
La llum va rebotar en les dues direccions entre els miralls, tot amplificant-se
i generant una llum de làser brillant i unidireccional.
Els làsers, fins ara concebuts només com a objectes
inanimats, són útils en la medicina, les telecomunicacions i l’emmagatzematge
de dades. El nou descobriment podria, algun dia, dur a tecnologia làser més
eficient i fiable que usaria materials biològics.
Les cèl·lules utilitzades en l’estudi no van ser danyades en
l’acció i, si ho fossin, tindrien el potencial d’autoregenerar-se, diu Gather.
“Els làsers tenen tendència a apagar-se”, diu. “Normalment hi ha molt poc a fer a
part de substituir l’aparell sencer”.
 |
|
Malte Gathe via The New York Times
|
Sindya N.
Bhanoo per THE NEW YORK TIMES
Troben a la Xina restes d’un homínid desconegut fins ara
Investigadors australians i xinesos han trobat restes fóssils de quatre individus d’una nova espècie humana que va viure a la Xina fa entre 11.500 i 14.500 anys. Els científics han trobat restes de dents i cranis a dues coves del sud-est del país asiàtic, a Maludong i Longlin. Aquesta nova espècie barreja característiques morfològiques arcaiques i modernes. El seu front s’aproparia als neandertals, la cara es força curta i la mandíbula sortida
De moment, els han batejat com els homes dels cérvols
vermells ja que han deduït que els caçaven. “Aquestes restes fòssils podrien
ser d’una esècie no coneguda fins ara, que hagués sobreviscut fins al final de
l’era del gel, fa uns 11.000 anys”, explica Darren Curnoe, de la Universitat de Nova
Gal.les. “També podrien representar una migració molt primerenca d’humans
moderns fora d’Àfrica, encara que sigui una població que potser no va deixar
llegat genètic”, explica Curnoe. Una dada rellevant és que mai s’havien trobat
en aquesta zona fòssils humans de menys de 100.000 anys.
Carla Gallén
viernes, 18 de mayo de 2012
Adaptaciones de Resistencia al HPNS
El objetivo es que el organismo mantenga todas las capacidades. El HPNS es el síndrome Nervioso de Presiones Elevadas. Estudios en cámaras hiperbáricas manifiestan que hasta las 50 atmósferas (500 m.) hay una falta de coordinación motora, entre los 50-100 atm. hay una resistencia fuerte a los anestésicos y por encima de las 100 atm. (1000 m.) se da parálisis que de ser continuada puede provocar la muerte.
Estos síntomas son debidos a fenómenos que afectan a la excitabilidad y los impulsos nerviosos.
Los animales resistentes a la HNPS difieren en el flujo de iones a través de la membrana (pues la presión al actuar sobre los lípidos afecta a la permeabilidad o conductancia y al rendimiento de las bombas iónicas), difieren en la conductividad, y a nivel de marcapasos. Se debe esto a que la mayor parte de los efectos es por problemas celulares al aumentar el grosor de la membrana y restringirse el funcionamiento de las proteínas de membrana (bombas y transportadores). Los animales resistentes presentan Adaptaciones Horneoviscosas de Membrana: la microviscosidad de la membrana se mantiene ante cambios variables por un aumento de los ácidos grasos insaturados que dificultan la compresión de la membrana. También se dan variaciones en las proteínas al ser enzimas independientes de la presión gracias a pequeñas variaciones genéticas.
Nacho Padró
jueves, 17 de mayo de 2012
Efectos Básicos de la Presión sobre la Bioquímica
Basados en la ley de Boyle-Mariotte: PV=nRT importante desde el
aspecto cinético y estructural.
Es una reacción básica de los fenómenos físicos
en los que se producen cambios de presión o de volumen, compensándose entre ellos.
El impacto del descenso a profundidades es diferente según la función de los
diferentes tipos de macromoléculas que interactúen pues por cada 1000
atmósferas de presión hay una reducción de
un 4% en el volumen del agua.
Las proteínas pueden sufrir cambios de
conformación, el grado de empaquetamiento (Paking) por una alteración de la
estructura cuaternaria lo que provoca la activación o desactivación de algunos
enzimas, también variaciones en la densidad
de hidratación proteica por diferencias en el grado de "solvatación" de las cargas, se altera
también la Polimerización proteica que siempre implica
un volumen menor de la suma de los volúmenes de los monómeros y por último da
problemas en la unión con ligandos.
En el caso de los lípidos se dan alteraciones
en el grado de empaquetamiento de los fosfolípidos
de membrana reduciéndose el espacio entre los fosfolípidos lo que
aumenta el grosor de la membrana celular ante el cambio de volumen
y entonces se reduce la conductividad para diferentes sustancias y aumenta la microviscosidad de la membrana.
Los cambios cinéticos que se dan son
variaciones en la Ke, cualquier proceso:
A + B => AB el Kp=Ko (-PV/RT) Ko = Ke en c. n
En los procesos en los que la variación de
volumen sea nula, se ven alterados por las variaciones de
presión. Si están bajo variaciones de volumen se verán alterados a
nivel del valor de activación de los enzimas: una variación
de Volumen + implica inhibición del
proceso al aumentar la presión y una variación de Volumen - implica aumento de
la eficacia del proceso al aumentar la presión.
Nacho Padró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)