A l'edat de 16 anys viatja a la Universitat d'Erlangen, on segons sembla es va desinteressar dels seus estudis i aprofita el temps jugant al billar, ballar i patinar sobre gel, la qual cosa va accelerar que marxes de la universitat després de 3 semestres. A conseqüència del descontentament del seu pare (puntualitzant que va ser el seu propi pare el que va decidir que anés a la universitat) amb l'actitud del seu fill de desaprofitar el seu temps a la universitat. Ohm va ser invitat a anar a Suïssa, on al Setembre de 1806 va obtenir una plaça de mestre de matemàtiques en una escola de Gottstadt prop de Nydau. Aconsellat pel seu amic Karl Christian von Langsdorf (al que va conèixer durant la seva estada a la universitat) de que llegís treballs d'Euler, Laplace i Lacroix, prossegueix els seus estudis sobre matemàtiques fins que a abril de 1811 decideix tornar a Erlangen, on rep el doctorat el 25 d'octubre d'aquell mateix any i immediatament ingressa en la nòmina de la universitat.
Com a professor d'ensenyament secundari, Ohm començà la seva recerca amb la cel·la electroquímica, inventada pel comte italià Alessandro Volta. Usant equipament de la seva creació, Ohm determinà que el corrent que flueix a través d'un conductor és proporcional a l'àrea de la seva secció, i inversament proporcional a la seva llargada.
Fent servir els resultats dels seus experiments, Ohm pogué definir la relació fonamental entre el voltatge, el corrent elèctric i la resistència. Aquesta descoberta determinà l'inici de l'anàlisi de circuits elèctrics.
Aleix Suárez
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Quin és el teu Super-Comentari?