sábado, 9 de noviembre de 2013

El ENIGMA del pájaro y el agua

Imagínate que un pájaro vuela por el desierto en busca de agua. En un momento dado descubre una botella de cristal que contiene un poco de este valioso líquido en el fondo, pero no alcanza a beberla con su pico. ¿Cómo crees que el pobre pájaro conseguirá beber el agua sin volcar la botella con el consecuente peligro de derramarla por la arena?

Nacho Padró

Generalidades de la Audición Animal

La naturaleza de la señal es el sonido que consiste en la propagación en el medio de trenes de ondas de presión (el sonido).
Las cualidades del sonido son su Volumen (intensidad de energía que llega en cada onda, medidas en decibelios), la Frecuencia (caracterizada por el tono del sonido y medido en hertzios) y el Timbre (conjunto de ondas que acompañan y que dependen de la geometría del emisor, siendo el identificador del emisor).
Las características de la Emisión:
-   El sonido es independiente de las condiciones ambientales (día/noche....).
-   Es capaz de rodear los obstáculos permitiendo la emisión
de información estando el emisor escondido.
-   Presenta un elevado alcance potencial (como las ballenas) .
-   Con una enorme plasticidad pudiendo formar distintos
valores para una señal dando muchos mensajes con pocas
variaciones .
Respecto al Canal:
- El canal es necesario/ no se propaga en el vacío, y varia
su velocidad de transmisión según el medio y la
temperatura provocando variaciones en los valores: al
aumentar la temperatura aumenta el movimiento vibracional
y aumenta la probabilidad de choque de moléculas así
aumenta la velocidad del sonido y en agua dulce la
velocidad disminuye respecto a la aguas marinas, siendo
la velocidad en el medio acuático superior que en el medio aéreo.
- La impedancia sonora es la resistencia a la propagación:
Z = V * _Dmedia      Z= Resistencia; V= Velocidad  D=Densidad
que es muy diferente para las del aire o el agua, aunque coinciden en que se pierde con la distancia, siendo la intensidad = 1/r2 (Extinción del Sonido] :
S=Pi*r2   S= Superficie, r= radio
El canal no es inerte por aumento de las interferencias (ruidos ambientales...) por lo que se ha de estar alejado de los ruidos, los problemas de reflexión (el eco y que es la base de la eco localización) y las supresiones de los sonidos sin valor comunicativo que envuelven la comunicación.
Respecto al Emisor, este debe presentar un órgano especifico asociado a sistemas neuronales y de respuesta a otras zonas del sistema locomotor (órganos no especiales) . El rango de emisión ha de estar acoplado a rangos auditivos describiendo los infrasonidos (inaudibles por debajo de unos 20 KHz en humanos) y ultrasonidos (superiores a 25 KHz) . El mensaje, que es el valor informativo de la señal, ha de poseer un contenido intrínseco descifrable o con validez universal que localiza al emisor y además una infraestructura extrínseca sólo descifrable por el sujeto receptor, siendo de variadas categorías: categorías sexuales (rivales, cortejo, identidad sexual...) o de Jerarquía (relacionadas socialmente, estableciendo niveles jerárquicos, de alarma, de delimitación de territorio o para inhibir respuestas agresivas).

Nacho Padró

lunes, 4 de noviembre de 2013

Qué faig amb un tigre al meu davant?

Aquesta és una bona pregunta que ens fem si ens trobem amb un tigre al davant sense cap arma amb la que combatre el tigre. En el cas de portar un arma, que cadascú decideixi que fer,
Els indis experimentats en aquestes situacions aconsellen, al contrari del que nosaltres faríem, no còrrer. S'ha de quedar quiet i mirar fixament els ulls de l'animal. En el 99% dels casos el tigre s'acaba retirant.
Les úniques excepcions es donen amb una femella amb cries o amb els anomenats maneaters (tigres devoradors d'homes).
Si una vegada estem quiets no s'en va i es prepara per donar el gran salt, ens hem d'inclinar una mica cap al davant, com ai volguèssim atacar ferotgement, tambè en el 99% de les ocasions se sol retirar.
Normal ent (diuen) que l'instint caçador del tigre nomès s'experimenta amb animals que caminen  a quatre grapes. Quan un home entra en el seu camp visual, l'animal espera que darrere d'aquest hi hagi un cos prolongat del mateix tamany que l'home i examinant la força i tamany opta en el major del casos per retirar-se.
En el cas del tigre devorador d'homes, s'ha comprovat que les seves preesses mes habituals són dones i nens, que es troben rentant i jugant en posició corporal a quatre grapes i pe tant el tigre observa que no tenen cap massa corporal que els superi i llavors es decideix atacar.
Llavors no hem de còrer (per molta pressa que ens volguem donar, no fariem res, ja que recordem que poden fer un salt de 6 metres) ni llençar-nos a terra, nomès mostrar-nos de cara a ells i donar una imatge agressiva si es preparen a donar el gran salt.

Maria Rodriguez Sanz

domingo, 3 de noviembre de 2013

Introducción a la Comunicación Animal

La comunicación animal se basa en la emisión de un estímulo que llega al SNC y que por el sistema endocrino provoca una respuesta. Hay una emisión informativa para ser captada por un receptor del animal y también de la información del medio ambiente pudiendo captar las perturbaciones dándose bidireccionalidad al existir un intercambio de la información ambiental recibida por el organismo hacia otros organismos ya sean de la misma o de diferente especie.
En estos procesos existe un sistema efector capaz de emitir una señal que pueda ser recibida por otro organismo (sistema muscular ante cambios de variación postural como en las aves del paraíso o bien por sistemas feromonales). La forma más directa es la del uso de los sentidos, además de otros algo más secundarios pudiendo ser intraespecífica (entre la misma especie) o interespecífica (entre diferentes especies).
El mecanismo más primitivo es la comunicación química, debido a su universalidad, las de carácter 
más cercano o de contacto (táctiles) serían las siguientes, luego vendrían las visuales por medio de variaciones corporales (cortejo) y por último los mecanismos asociados a la acústica mucho más elaborados por lo que se consideran los últimos siendo acumulativos unos con otros.
Componentes de la Comunicación:
  • Emisión: Perturbación capaz de ser transmitida y recibida
por otro y capaz de llevar información.
  • Canal: Es el factor ambiental que lleva la información, no
siendo inerte y pudiendo modular la información.
  • Recepción: mecanismo de captación.
  • Mensaje: la señal que lleva la señal. Debe ser reiterativo para una mejor captación sobreponerse a la señal de fondo(ha de destacar) y debe oscilar respecto a las otra emisiones.
Los receptores responden a diferentes estimulaciones aunque sólo a un tipo concreto cada uno, ya sean mecano, táctiles, auditivos...

Nacho Padró


Els tigres devoradors d'homes

Potser un dels aspectes que més espanten del tigre és la seva capacitat de matar. Ferotge per natura, part d'aquesta ferocitat també la por rebre l'home. 
És indiscutible, encara que sembli mentida, que el tigre és un dels animals que més víctimes humanes porta a sobre. Encara que solen evitar tot contacte amb l'home i que la majoria de les vegades que s'hi troben amb un, prefereixen recular, de vegades i per motius que no es coneixen força bé, ataquen i devoren l'home.
Hi ha diversos motius que es creuen que són els iniciadors per a que un tigre devori un home, o bé que estigui ferit i com a conseqüencia busqui preses fàcils, com es el cas de l'home, o que es trobi per casualitat a una persona i la devori, després de la qual no vulgui tornar a provar una altra cosa que no sigui carn humana, tot i que aquesta creeça no està gens assegurada ja que veien algunes dades un pot dubtar dels fets.
Es diu que un 1% dels tigres que hi ha en el món sent una forta predilecciónper la carn humana i aquest devoradors d'homes solen provocar veritables devastacions allà on viuen. Es parla que només en el segle XIX el tigre va matar prop d'uns 1000 hindús. Unes altrs xifres adiuen que entre 1877 i 1886 va acabar amb la vida de 700 a 1000 persones, mentre que l'home va arribar a matar cada any de 1200 a 1400 animals, el que fa un total de 11.700 tigres en 9 anys.
Tot i això alguns casos criden l'atenció: a l'India es parla d'un famós tigre que va matar a 450 persones, un altre que habitava en la regió de Gadawari va matar 127 fins que un caçador va acabar amb la seva vida al 1866, en el 1970 va viure un tigre en Maisur, batejat amb el nom de Benchipur, que va causar veritables estralls entre la població fins que un altre caçador va acabar amb la seva vida i també es parla d'una tigresa que va obligar als habitants de 13 pobles a abandonar les seves llars. Hi ha una llargs llista però cap està confirmada del tot.
Per a la tranquilitar dels habitants que vivien a les zones més selvàtiques i que estaven morts de por, Forsythm un caçador de tigrfes va asegurar que no se'ls ha de tenir por i per demostrar-ho deia que ell mai havia vist untigre al voltatn d'on ell dormia i això sense prendre cap mesura de seguretat.
De totes maneres, aquests tigres devoradors d'homes, si és que han existit alguna vegada i no han estat una simple invenció per donar raons i suport s la seva caça, ja deuen estar quasi del tot exterminats i sinó se'ls està convencent de que caçar persones els portarà problemes.
Desde 1983 s'han col.locat en Sunderbans, vint maniquís electrificats vestits com si fosin homes, nou dels quals ja han estat atacars, espeant que amb la desagradable experiència que els hi ha quedat el tigre no torni a reincidir.

Maria Rodriguez Sanz

sábado, 2 de noviembre de 2013

Els cadells dels tigres

El període de gestació dels tigres és de 103 dies en els quals la femella fa vida normal. Quan comencen les primeres contraccions comença a llepar-se la regió genital, quan ha dilatat del tot, va empenyent asseguda sobre la seva part darrera. De vegades però es queda dreta fins que neix el primer del cadells. Les camades solen ser de 2 a 4 cadells, encara que en ocasions s'han observat de 1 a 6. D'aquesta manera va alliberant els cadells l'una darrera del sac amniòtic i desprès els neteja a llepades.
Quan neixen els cadells medeixen uns 45 cm inclosa la cua i pesen al voltant 1 kg. Són completament cecs durant 6 a 14 dies. La mare no se separa d'ells durant dos o tres dies a partir dels quals els deixarà nomès per les necessitats bàsiques com ara caçar i beure. Les seves primeres dents els aparixen dues setmanes desprès d'haver nascut. Els joves depenen de la llet de la mare durant 6-8 setmanes a partir de la qual comencen a combinar la llet amb carn morta que prèviament ha caçat la mare. Aquesta mai no porta les prses mortes al cubil, ja que la fortor de la presa podria descubrir els cadells peñs predadors cosa que seria molt perillosa. Com que la mare no deixa que cap intrús s'apropi, matarà a qualsevol animal que rondi el jaç on té els cadells.
Quan caça una presa, porta els cadells fins a ells agafant-los per la pell del coll molt suaument. En el trajecte els cadells es mantenen en silenci i arrepleguen les potes i la cua al ventre. Als 3 mesos la mare els deslleta per complert.
Als 6 mesos comencen a caçar per si sols aus o petits cèrvols, encara que no s'allunyen més de 50 metrs de la mare.
Als 8 mesos poden acompanyar a la tigresa en les seves caceres ja que la mare deixa que els cadells es saciin la presa. Una vegada els petits s'han alimnetat de les parts més bones del cadàver (les cervicals, els quarts trasers...) la mare comença a menjar la poca quantitat que l'han deixat. En ocasions es va deixar a una tigresa sense menjar durant 4 dies, però de manera que ella observaba als seus cadells menjar de preses fins a atipsr-se. Al cinqué dia es va posar un samblar a la gàvia i es va reunir a la mare amb els cadells. Encara que ella estava famolenca va deixar que els seus cadells s'alimentessin primer de les millors parts.
A l'any són clarament majors els mascles que les femelles i més independents. En ocasions poden pasar un dia senser lluny de la mare.
Als 16 mesos els tigres tenen els ullals completament desenvolupats, però encara no saben matar del tot.
Als 18 mesos els mascles pesen uns 140 kg i ja comencen a caçar per sols utilitzant el territori de la mare,
Pasen llargues temporades separats i és precisament entre els 18 i els 30 mesos quan poc a poc es van separant completament de la seva mare, la qual cosa depen molt si aquesta te o no una nova camada. El temps d'allunyamnet complert serveix per anar fer exploracions en busca de territori.
Les poblacions de tigres tenen un baix índex de renovació degut a que la seva maduressa sexual és molt tardana. Les femelles entren en ella als 3 o 4 anys i els mascles als 4-5 anys. Una femella engendra com a mínim 2 cadells cada dos anys. S'han fet estudis de mascles i femelles i s'ha observat que si neixen igual nombre dels dos, la selecció natural és més forta amb els mascles a l'hora de sobreviure els primers mesos.

María Rodriguez Sanz

viernes, 1 de noviembre de 2013

La Reproducció en els Tigres

Les úniques trobades entre tigres i tigreses es fan a l'época d'aparellament. Les tigreses poden ser fecundades diverses vegades l'any i llavors l'acoplament es pot produir en tot aquest temps. Però no obstant les femelles tenen una época en la que són més fèrtils, una época favorable que s'anomena punt del estre. Aquesta época varia en les femelles depenent de les zones. Les tigreses observades en captivitat tenen cicles d'estr que van dels 20 añs 30 dies i amb periodes de cel de 7 dies. Aquestes dades que han estat preses a partir de l'orina  de les femelles en captivitat ja que són imposibles de pendre a les que estan en estat salvatge. Però algunes observacions indirctes de ostrn que es produeixen variacions en els individus, con ara parelles que es mantenen més de set dies. Quan una femella entra en cèl, busca al mascle propietari del territori mitjançant les marques oloroses d'aquest a la vegada que el mascle fa el mateix amb les de les famelles quan detecta que estàn en cèl.
Si el tigre que té supremacía sobre la femella que està en cèl, no es troba en el moment, algun mascle veí s'aprofitarà aviat de la situació. Però nombroses vegades es dona que dos o més mascles lluiten per una mateixa femella. En aquest casos les confrontacions són inevitables. Aquestes baralles entre mascles tenen unes normes molt estrictes, quan s'enfronten han d'intimidar al rival amb totes les seves armes, com ara mirades amenaçants, temblors dels bigotis, exhibició dels ullals... Solen lluitar amb urpades fins que un dels dos es rendeix, cosa que demostra Mb el seu desinterès girant el cap a un costat. El tigre que té menys possibilitats de sortir victoriós no s'ha d'arriscar massa, ja que rep fortes ferides, aquestes podrien acabar amb la seva vida. No només per la gravetat d'aquestes, sino perquè poden impedir-li caçar, cosa que el deixa inmediatamement fora de lloc. Una vegada es troben el tigre i la tigresa, comença la conquesta d'aquest per part del mascle i els ritus d'acoplament.
Quan el mascle ha conquistat a la femella es fa la proposta d'acoplament que pot venir tant d'ell com de la femella. El tigre posa el morro sobre aquesta i ella li respòn fregant-se contra ell i emitint uns crits roncs als quals respòn el mascle com si fos uneco. La tigresa frota les vibrises contra les de la seva parlla i ella es rebolca pel sòl agitant les potes i oferint-se al mascle. S'estira al sòl  de panxa i amb un grunyit sord el mascle es posa a sobre d'ella imli pinza la pell del coll. Quan es produeix l'acoplament si la femella intenta fugir del mascle, aquest la subjecta mossegant-la i li pot causar greus ferides.
Acabada la còpula la femella es torna agresiva amb el mascle i aquest s'ha de posar en guàrdia. Com que la femella nomès està rceptiva uns quants dies el mascle romana amb ella durant tot aquest temps i la còpula es produeix diverses vegades al dia fins el punt que poden acoplar-se fins a 100 vegades en un període de dos dies.
Durant el temps que el mascle s'està amb la femella, la parella es queda al terrotori de la tigresa i tots dos comparteixen la vida, la caça, el menjar i fins i tot dormen l'un junt amb l'altre. Quan s'acaba l'idili el mascle es retira i la major part de les vegades es ca en busca d'una altre companya. Algunes vegades s'ha donat que el mascle es queda amb la femella durant tot el periode de gestació fins que neuxen els cadells, cosa que no agrada a la tigresa que s'ha de mantenir en alerta i amb desconfiança per la seguretat dels seus cadells fins que no s'en vagi el mascle.

Maria Rodríguez Sanz