Què és un cultiu cel•lular?

Actualment s’entén per cultiu cel·lular al conjunt de tècniques que permeten el manteniment de cèl·lules “in vitro”, en condicions controlades, mantenint al màxim les seves propietats fisiològiques, bioquímiques i genètiques.

Diferenciarem dos tipus de cultius, el cultiu cel·lular primari, aquell que prové de cèl·lules que han estat desgregades d’un teixit original recent extret, i la línea cel·lular, aquell que ha passat diversos processos de transformació que li han otorgat la capacitat il·limitada de multiplicació.

La línea cel·lular serà continua si ha demostrat la possibilitat de ser subcultivada in vitro com a mínim 70 vegades indefinidament, i finita si té un nombre limitat de possibles subcultius.

Per a la elaboració d’un cultiu cel·lular, és necessari un medi de cultiu, és a dir, un gel o solució amb els nutrients i factors de creixement necessaris, exempt de microorganismes i en condicions favorables de temperatura, pH, humitat i pressió d’oxigen per tal de permetre el desenvolupament de virus, microorganismes, cèl·lules, teixits vegetals i petites plantes, i que permet mantenir al màxim les propietats fisiològiques, bioquímiques i genètiques de la cèl·lula inicial.

El cultiu de teixits va començar a desarrollar-se a partir de finals del segle XIX, com una continuació de les tèctiques d’embriología. El primer descobriment va ser una solució salina que contenía clorur de sodi, potassi, calci i magnesi, desarrollada per fisòleg anglès Sydney Ringer, que permetia mantenir bategant el cor d’un animal un cop extret del seu cos.

R. G. Harrison és considerat l’iniciador de cultius de teixits animals. Aquest zoòleg va ser el primer en utilitzar tècniques in vitro per a fenòmens in vivo, realitzant cultius de mèdul·la espinalvembrionària d’amfibis, d’on va poder observar i descubrir el creicement dels axons dels neuroblasts,

Més tard Burrows i Carrel van elaborar un cultiu nutritiu més adequat que el de Ringer, i van elaborar-ne un a partir de plasma de pollastre per a nutrir explants de teixits embrionaris de pollastre, aquest medi va donar resultats molt més bons que els anteriors. Burrows i Carrel van demostrat també que la vida dels cultius es podia porloganr a través de subcultius.

Al 1916, Rous i Jones van descubrir l’existència de la posiible contaminació dels cultius, i van desarrotllar nombrosos mètodes de manipulació en condicions d’asèpsia que s’utilitzen encara avui en dia.

Al 1913 Carrel va demostrar que es podien mantenir en cultiu cèl·lules vives d’animal durant un temps superior a la vida d’aquest, i ho va demostrar mantenint en cultiu cèl·lules de pollastre durant 34 anys.

Entre els anys 1920 i 1940 es conmença a investigar sobre diverses estratègies d’obtenció de cutlius i manteniments de les condicions estèrils. I amb l’aïllament dels primers antibiòtics es desarrollen, a partir dels anys, nombroses aplicacions.

En 1948, Earle y col. aïllen cèl·lules d’una línea cel·lular i desmostren que poden formal clons en el cultiu de teixits, així com que per a que una cèl·lula pugui dividir-se a de disposar dels nutrients correctes.

Laia Gispert